Vull aprofitar que novembre és el mes de la ciència per parlar d'alguns llibres que hi tenen relació. Començaré per un que recomano per a petits i grans. Tot i que aparentment sigui un llibre infantil, algunes persones adultes m'han dit que s'ho havien passat molt bé llegint-lo i mirant-ne els dibuixos i fotos, a més d'aprendre coses sobre aquests minúsculs organismes que genèricament anomenem microbis.
En nuestras tripas, niños y viejos, todos tenemos
En nuestras tripas, niños y viejos, todos tenemos
un zoo de microbios muy variados,
"bichos" que se alimentan de lo que comemos,
y en las tripas se encuentran muy apretados.
Aixì comença un dels poemes --sense pretensions literàries-- que Arthur Kornberg (1918-2007) va escriure per als seus nets, explicant-los coses sobre microbis. Kornberg era bioquímic, però s'havia format en medicina clínica i va tenir molt de contacte amb la microbiologia pel seu treball al front d'un departament de bacteriologia d'una facultat de medicina, on es feia recerca en bacteris patògens. Quan els seus fills eren petits, Kornberg els explicava contes en què els microbis protagonitzaven històries fantàstiques, de vegades fins i tot de por. Anys més tard, quan havia rebut el reconeixement del premi Nobel de Fisiologia o Medicina (el 1959, compartit amb Severo Ochoa), el convidaven sovint a fer conferències o participar en cursos, i de tant en tant alguns dels seus vuit nets l'acompanyaven en els viatges. Els fills de Kornberg van animar-lo perquè els expliqués els contes de microbis que els havia explicat a ells anys enrere.
Com recorda Ken Kornberg (fill de l'autor) en el prefaci del llibre, el seu pare s'asseia amb ell i els seus germans en el sofà de casa al vespre, i abans que anessin a dormir els explicava històries mèdiques plenes de misteri. Quan Kornberg va començar a viatjar amb els seus nets ja no se sentia capaç de crear contes a partir dels seus coneixements i va decidir explicar històries més curtes, que construïa amb rodolins i rimes fàcils. A més d'explicar històries divertides sobre microbis "dolents", també va fer rodolins sobre microbis beneficiosos, alguns dels quals fins i tot en són necessaris. Com les faules típiques que al final resumeixen un ensenyament moral, aquestes històries de microbis acaben amb uns versos que fan una recomanació com ara que cal rentar-se les mans quan es toca el menjar, que cal vigilar el refredat i la grip perquè podria tenir seqüeles perilloses o que cal vacuanr-se per prevenir algunes infeccions. En altres casos, quan es tracta de microbis "no dolents" o fins i tot "bons", si hi ha aquests versos finals, són informatius, com ara els que diuen que, malgrat les diferències aparents, l'interior de les nostres cèl·lules és gairebé igual que l'interior de les cèl·lules d'altres animals o de les del llevat amb què es fa el pa, la cervesa i el vi.
Virus de la sida (A. Alaniz) |
Cuentos de microbios
Arthur Kornberg
Adam Alaniz (dibuixos)
Editorial Reverté, Barcelona
23,5 x 31,2 cm
ISBN: 9788429118476
Preu: 19,00 €
Un llibre francament enriquidor. Una aposta valenta per donar a conèixer un món petit als menuts i als grans ignorants com jo. Gràcies per la traducció; en temps de sequera, fan falta aquests petits glops d'aigua!
ResponEliminaGràcies pel comentari. I gràcies pels teus "glops" en forma de dibuix, que també ajuden a lluitar contra la sequera.
ResponElimina