divendres, 10 de juny del 2011

Pluja al jardí Mercè Rodoreda

Aquest matí, aprofitant un descans en les Jornades de Revistes Científiques que s'han fet aquests dies a l'Institut d'Estudis Catalans, he sortit al jardí Mercè Rodoreda, que es troba en el primer pis de l'Institut i és un oasi de tranquil·litat i pau en el Raval. Plovia i l'aigua lliscava damunt les fulles de les camèlies:


 
I una gota que no mulla
pel ventre verd d'una fulla
rellisca però no cau.
Mercè Rodoreda (de La cançó del diable)

En el petit estany, els nenúfars rebien l'aigua per tots costats. Allà es podia dir que plovia sobre mullat:

                             [...]els nenúfars
s'arrisquen palpitant sobre l'ensomni
dels estanyols on se condorm l'oratge.
Gabriel Alomar

Potser us interessarà:
- La glicina del Jardí Mercè Rodoreda (11.04.2011)
- Les camèlies de Mercè Rododera (21.02.2011)
- Donzella d'entre veles al jardí Mercè Rodoreda (20.04.2009)
- El jardí Mercè Rodoreda: un oasi ciutadà (23.06.2008)

Fotos: M. Piqueras (10.06.2011)
a

2 comentaris:

  1. Pilar10 de juny del 2011, a les 23:31

    Preciosa la composició de imatges i paraules.

    ResponElimina
  2. Lectora corrent12 de juny del 2011, a les 19:49

    Gràcies, Pilar. Acostumem a mirar les coses en conjunt, sense fixar-nos massa en els detalls. Aquelles gotes lliscant per les fulles sense mullar-les i sense caure, com diu Mercè Rodoreda, em van semblar tan boniques! Volia compartir aquella visió i per això les vaig posar aquí.

    ResponElimina