Dues interpretacions per a un poema de Cesare Pavese, del recull que duu el mateix nom: Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. La primera, musicada per Paco Ibáñez i cantada en euskera (Heriotzaren begiak):
Aquesta altra és la versió original italiana del poema, recitada pel gran Vittorio Gassman (1922-2000):
I aquí va la meva versió catalana:
Vindrà la mort i tindrà els teus ullsaquesta mort que ens acompanyades del matí fins al vespre, insomne,sorda, com un vell penedimento un vici absurd. Els teus ullsseran una vana paraula,un crit callat, un silenci.Així els veus cada matíquan, tu sola, t'inclines sobreel mirall. O estimada esperança,aquell dia sabrem també nosaltresque ets la vida i el no res.Per a tots la mort té una mirada.Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.Serà com abandonar un vici,com veure en el mirallresorgir una cara morta,com escoltar uns llavis tancats.Baixarem cap a l'abisme, muts, muts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada