Reflexions d'una musulmana feminista

Amb el permís de l'autora, he traduït una entrada del bloc de la periodista egípcia Nadia El-Awady en què tracta del conflicte del hijab o mocador islàmic.

Societats dominades per un mocador: És l'hora del canvi

Les dones musulmanes a Europa i els Estats Units que opten per dur un vel al cap o aquelles que fins i tot es cobreixen la cara es troben sotmeses a una forta pressió social gairebé cada dia. Pel carrer, algunes persones les miren com si fossin fenòmens de la natura. N'hi ha moltes que tenen problemes per aconseguir feina o a l'hora de llogar un pis, I a França, ara les dones que es cobreixen la cara amb un vel estan cometent una acció il·legal. Malgrat això, algunes dones mantenen el cap en alt i perseveren en la seva actitud. A d'altres, els resulta difícil fer front a aquesta situació i, sotmeses a una forta pressió social, decideixen treure's l'hijab o el vel que els cobreix la cara per ajustar-se a les normes socials. N'hi ha que creuen que, de tota manera, l'hijab no és per a elles i que aquesta situació és una oportunitat tan bona com qualsevol altra per treure-se'l.

Nadia, a l'acampada BCN (Foto: M. Piqueras, 20.05.2011)

La lluita de la dona musulmana amb vel a Europa ha arribat al cor i a la ment de la comunitat musulmana arreu del món, incloent-me a mi. I la lluita de la dona musulmana és la de tota la comunitat, que afirma que una dona ha de tenir dret a triar. I expliquem que les dones musulmanes no es cobreixen el cap o la cara com una opressió. En molts casos, dur-lo és qüestió d'elecció.

Una dona --cridem-- te el dret a triar.

Però, creiem això realment els musulmans?, o utilitzem aquest argument quan ens convé?

De debò tenen el dret a triar les dones dels països musulmans o les que viuen en comunitats islàmiques per tots els Estats Units i Europa? Té realment llibertat d'acció una dona si l'impacte que pot tenir a la societat la seva elecció és tal que pot arribar a devastar l'essència mateixa de la seva existència?

En els últims anys, a Egipte, un nombre creixent de dones ha decidit de treure's el mocador amb què es cobreixen el cap. Tot i que són un nombre encara petit, i no pot considerar-se un fenomen generalitzat, és un nombre suficient perquè gairebé tothom, en el país, conegui alguna dona que se l'ha tret. Les seves raons per treure's l'hijab són tan variades com ho són les raons per les quals van començar a dur-lo. La majoria de les dones que conec que se l'han tret viuen en cercles de  famílies i amistats semi-liberals. Això fa que l'elecció sigui relativament més fàcil per a elles. Cadascuna, però, ha hagut d'enfrontar-se al judici sever d'alguns membres de la família o d'algunes amistats pel fet d'haver decidit treure's l'hijab.

Aquestes dones són analitzades immediatament a la cara i a la seva esquena. Les raons originals per les quals duien l'hijab estaven equivocades. La seva fe trontolla. S'han mogut en cercles d'amistats que han contaminat la seva ànima. La seva comprensió de la fe islàmica és insuficient. Han obert massa portes al diable i aquest n'és el resultat. La llista podria continuar. Com també els consells de qui creu tenir la veritat. Pregarem per tu, estimada germana. Recorda't de dir les teves cinc pregàries cada dia; això et salvarà. Ves amb compte perquè has començat a avançar pel camí relliscós que duu a l'infern. Pregarem a Déu perquè et protegeixi i et guïi.

La dona és interrogada una i altra vegada sobre les seves raons per treure's l'hijab. Es veu obligada a llargues discussions sobre l'obligatorietat de l'hijab a l'Islam. I ha d'escoltar llargues explicacions sobre el fet que acceptar l'Islam com una religió significa acceptar-ne també la doctrina. No li és permès estar en desacord. No li és permès tenir la seva pròpia opinió o fer-ne la seva pròpia interpretació. Ni tan sols li és permesa la incertesa, no saber realment si l'hijab és o no obligatori, o decidir que no fa per a ella i que ella creu en la comprensió divina.

La dona ha d'estar convençuda. Se li ha de fer veure la llum. És necessari salvar-la.

De sobte, el drer a triar s'ha anat a l'infern, juntament amb aquesta dona que ha decidit treure's l'hijab.

Les dones a què m'he referit més amunt, les que viuen en famílies semi-liberals i que les seves amistats també ho són, de semiliberals, són les afortunades.

Les dones que provenen de cercles més conservadors només tenen una possibilitat. Només el fet de parlar de dubtes en veu baixa és molt vigilat i mantingut en secret. Fins i tot a les ments d'aquestes dones se'n dóna la culpa al diable. Si una dona en aquesta situació volgués considerar treure's l'hijab, l'única possibilita que tindria seria fer-ho allà on no la coneguin. Hauria de recórrer a dur una doble vida. Si no està casada, una dona que visqués en una família musulmana conservadora i es tragués l'hijab podria ser repudiada per la seva família. Una dona casada amb un musulmà conservador s'exposaria al divorci si ell no estigués a favor de la decisió presa per ella. Una dona divorciada --ja vista negativament per moltes persones en la societat egípcia-- que consideri treure'ls l'hijab serà vista com una dona lleugera. Una dona que es tregui l'hijab podria destruir la reputació dels seus fills. I és molt possible que no se li permetés criar els seus fills, si la seva família i el seu marit decideixen que la seva decisió és un signe d'heretgia.

Un tros de roba, un senzill tros de roba sobre el cap o la cara, ha arribat a tenir massa poder en la societat, tant si la dona decideix dur-lo com si decideix rebutjar-lo.

Tothom intenta salvar la dona musulmana; la societat occidental ha de salvar-la de l'Islam, i la societat islàmica ha de salvar-la de la influència occidental.

Ningú --NINGÚ-- no suposa que la dona musulmana pot decidir per ella mateixa allò que és millor per a ella.

Val la pena llegir també els comentaris (en anglès) generats per aquest escrit.

Altres entrades d'aquest bloc en què tracto de Nadia El-Awady:
- Nadia El-Awady i Twitter (26.01.2011) Les primeres piulades de Nadia a la plaça Tahrir
- NadiaE torna a piular (02.02.2011) Després d'uns dies en què el govern egipci va intentar --inútilment-- que el poble expliqués a l'exterior què estava passant, amb la recuperació de la connexió a Internet van tornar les piulades de Nadia. (No recordo quants seguidors tenia a Twitter al principi de la revolta, però ara són més de 26.000)
- Amb Nadia a la plaça de Catalunya (20.05.2011), Aprofitant l'estada de Nadia a Barcelona, vam anar a la plaça Catalunya perquè veiés l'acampada que s'hi feia.

Relacionat amb la dona islàmica:
- Burka (04.06.2010) Reflexions sobre la conveniència de prohibir --o no-- el burka.