dimecres, 10 de març del 2010

Surto del foc per anar a les brases

Dimarts a la tarda deixava Barcelona encara amb neu en alguns barris. A mesura que el tren avançava, la neu desapareixia. Només en vaig veure una altra vegada en algun punt de l'interior. Devia ser cap a les Garrigues, però no n'estic segura perquè anava endormiscada i obria els ulls només de tant en tant. En baixar del tren a Pamplona, no vaig veure neu, però un vent gèlid em va glaçar el nas.

Dimecres al matí el temps era rúfol; el cobert i nevava. Era una nevada molt minsa, però; com una versió glaçada del txirimiri. He sortit ben preparada: botes, guants, barret i dins la bossa duia el paraigua per si de cas. El camí fins al Baluarte, el relativament nou palau de congressos de Pamplona ha estat un passeig agradable malgrat el fred. M'agrada caminar sota la neu, sobretot veure com la roba comença a enfarinar-se. El problema és que després aquella "farina" es converteix en aigua i mulla.

M'he passat pràcticament tot el dia sense sortir del Baluarte, on aquests dies es fa el congrés de comunicació social de la ciència. Cada cop que mirava fora veia com seguia nevant. A l'hora de dinar havia quedat amb la meva filla Ana --més pamplonica ja que barcelonina. Tot i que em sembla un pecat venir a Pamplona i anar a dinar a El Corte Inglés, amb tants bons restaurants que té aquesta ciutat, ens hi hem ficat per comoditat: nevava bastant i només hem hagut de travessar el carrer. En havent dinat, ella s'ha posat la disfressa de motorista (pantalons impermeables damunt dels que duia, una cosa que en diuen braga de cuello, els guants i es casc). Amb moto, i els termòmetres devien ser al voltant de zero graus! Brrrrrrr!

Al vespre sortia del Baluarte que eren ja les deu tocades. No nevava, però feia més fred que al migdia. Una cosa m'ha sorprès de mi mateixa. El fred, a Barcelona, em deixa baldada; els meus genolls artròsics se'n ressenten i de vegades em costa fins i tot caminar. Fa un parell d'hores, mentre feia front a l'aire gèlid nocturn, sentia les meves cames lleugeres, ni em recordava d'aquest genoll que sempre m'està fent la guitza. Potgser que jo també vingui a viure a Pamplona!

En arribar a la pl. de San Francisco em pensava
que els arbres estaven florits. Era neu.


Seure damunt una d'aquestes motos no deu ser molt agradable.

Fotos: M. Piqueras (10.03.2010)
a

2 comentaris:

  1. Eulàlia11 de març del 2010, a les 11:13

    e, hi ha gent a la qui recomanen anar a viure prop del mar, per la humitat que es respira, per l'aire càlid, ajuda a respirar millor.
    Altres, com pot ser el teu cas, aquesta humitat i xafogor que es respira a bcn, causa mal a les articulacions. també es nota depen don visquis les alèrgies siguin més fortes o no..

    Pamplona no està tan malament, no?

    salut!

    ResponElimina
  2. La lectora corrent12 de març del 2010, a les 1:42

    No, Pamplona no està gens malament (excepte al mes de juliol, quan hi ha la invasió de guiris que venen als Sanfermins i les mateixes festes en què cada dia maltracten fins a la mort uns quants animals). És una ciutat molt neta, amb moltes zones verdes, un barri antic molt bonic; s'hi menja molt bé a preus molt raonables. I surts de la ciutat i a pocs quilòmetres et pots trobar un ambient rural de poblets de menys de 100 habitants, per exemple.

    ResponElimina