Nevada gens escarransida

Arbres de la Travessera de les Corts

Jardins de la Gran Via de Carles III (a)

Deia en el meu anterior apunt que la nevada que queia sobre Barcelona era escarransida. Ho era en aquell moment, al migdia. Unes quatre o cinc hores després he de rectificar-me: feia molts anys que no veia una nevada com la d'avui --que encara continua-- a Barcelona, si més no en el meu barri, Les Corts.

Durant una bona estona, amb la neu ja quallada al terra, veia la calçada i les voreres blanquíssimes, sense una sola petjada. Tot d'una, però, he sentit veus i crits d'esverament i alegria: era la mainada d'aquests blocs que tornava a casa d'escola. Jugaven a fer boles de neu, a tirar-se'n; els grans els feien fotos enmig de la neu. He vist un gos que jugava rebolcant-se i saltant com si volgués atrapar les volves que cauen. El mateix que va fer la Isis quan la meva filla se l'ha va endur a Pamplona i va veure la neu per primera vegada. (Després ja s'hi va acostumar, em sembla, com la seva mestressa.) He obert la finestra per fer algunes fotos i la gata, tot i ser tan fredolica com jo, ha donat un salt i s'ha plantat a l'ampit de la finestra. He hagut de fer-la entrar a la força. Ara torna a jeure a costat del radiador; és que s'està tan bé veient la neu des de dins de casa!

Jardins de la Gran Via de Carles III (b)

Fotos: M. Piqueras (8 de març 2010)