dilluns, 8 de març del 2010

Que n'és de blanca, la neu novella...

Veig caure la neu a través dels vidres de la finestra. És una nevada escarransida, però, com solen ser les nevades barcelonines. Els flocs són tan lleugers, que els veig dansar com ho farien partícules microscòpiques en un fluid, com devien fer-ho els grans de pol·len en l'aigua quan el botànic escocès Robert Brown va observar aquell moviment aleatori que ara porta el seu nom (moviment brownià).

He recordat uns versos de Verdaguer que parlaven de la neu novella i no he pogut evitar interrompre el meu treball i recòrrer a Google per trobar-los:

Que n'és de blanca
la neu novella
dalt d'una branca
del Pirineu!

Amb la cerca he trobat una joia: el llibre Recull de poemes per a petits i grans publicat per "Rosa Sensat" i Editorial Kairos el 1978. A casa en tinc la primera edició, feta per a "la Caixa", quan encara era "Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis". És un d'aquells libres dels quals mai no em desprendria. Ara el tinc a les meves mans. Els marges de les pàgines estan esgrogueïts, però l'interior és fresc com el dia que el vam recollir a l'ofician de la Caixa. L'Univers, Les Estacions, La Natura, Els Animals... Temes diversos amb poemes breus o fragments d'altres més llargs i unae il·lustracions senzilles però acurades.

La meva mirada va de nou a la finestra. Segueix la dansa dels flocs de neu. M'abrigo i surto al balcó. Amb el rerefons dels pins i del gran ficus, sembla que la nevada sigui més densa. No crec que qualli, però és bonic. Em recorda aquelles boles de vidre amb un paisatge dins, que sacsejaves i els posaves cap per a vall i queia la neu. (Més val que no sacsegem Barcelona i la capgirem. En comptes de neu ens cauria paperassa, plàstic, puntes de cigarreta, excrements canins...)
a

3 comentaris:

  1. Júlia8 de març del 2010, a les 15:20

    Tinc aquest llibre, és molt bonic, l'únic retret que li faig és l'excés de fragments, m'agrada que posin els poemes 'íntegres'. De vegades el fragment tret de context no diu ben bé el mateix.

    ResponElimina
  2. La lectora corrent8 de març del 2010, a les 17:27

    Júlia, suposo que el fet que hi hagués molts fragments era perquè anava destinat principalment a la mainada.

    També podria ser que fos perquè estaven agrupats per temes, i reproduïen nomes el fragment --d'un poema llarg-- que tenia relació amb el tema de la secció on l'havien inclòs.

    ResponElimina
  3. Júlia8 de març del 2010, a les 17:29

    Sí, ja ho sé, però en la meva infantesa apreníem llargs poemes de memòria i ara tot es redueix a la mínima expressió quan va dirigit a la mainada.

    Uf, he dit 'ara' i el llibre és dels setanta, quina manca de perspectiva.

    De tota manera ja dic que és un llibre molt bonic, li tinc 'carinyo'.

    ResponElimina