Quan jo era petita, una mona de Pasqua era un pastís de pa de pessic que estava recobert de xocolata o d'algun tipus de crema i guarnit amb algun ou de xocolata i plomes de gallina tenyides. L'ou podia ser més o menys gran i variar en nombre, i podia anar acompanyat d'altres guarniments no comestibles, com ara algun ninotet de fusta o d'un material com el peluix, espcialment algun pollet.De fet, aquelles mones, ja eren un producte de l'evolució. Segons tinc entès, en les mones originals, els ous de Pasqua eren ous durs de gallina. El Diccionari català-valencià-balear defineix la mona com un "pastís de diferents formes, generalment guarnit d'un o més ous durs, que es menja per la festa de Pasqua florida". I en l'apartat de cultura popular amplia la informació dient que "sol consistir en una coca o pastís rodó i caramullut, que porta un ou o molts d'ous durs, amb la closca, encallats dins la pasta de farina; en certes regions el pastís té la forma d'algun objecte o animal, d'una gallina, d'un simi, d'un minyó, etc. [...] En el Pla d'Urgell es distingeix la mona de casa, elaborada per les dones a casa seva i consistent en una coca voltada d'ous i recoberta de llavors d'anís, i la mona d'adroguer, que es fa a casa del confiter i consisteix en una tortada gran que en porta una altra de més petita a sobre, i totes dues recobertes de blancs d'ou i voltades d'ous durs a la part inferior."
Fa uns dies vaig passar davant de dues pastisseries "de tota la vida", la pastisseria Brunells, al carrer de Princesa, i La Colmena, a la plaça de l'Àngel (a la cantonda amb el carrer de la Llibreteria). Faltaven encara uns dotze dies per a la Pasqua florida, però els aparadors eren ja plens de mones. Unes mones que no s'assemblen gaire a les de la meva infància perquè n'ha desaparegut el pastís. Eren fetes de xocolata o guirlache, com si fos només la decoració. No és estrany perquè, el diumenge de Pasqua, un pastís de pa de pèssic fet gairebé dues setmanes abans estaría molt sec. No sé si, quan algú tria una mona de l'aparador, deu tenir l'opció de comprar a part el pastís i que li "muntin".
Pel que fa a la decoració, era molt variada, però un tema recurrent era el Barça. De les decoracions tradicionals, n'han desaparegut les plomes (és difícil clavar-les sense la base de pa de pessic); n'hi ha moltes que conserven els pollets i algunes, els ous. Fins i tot de vegades la mona pot ser un ou gegant de xocolata. Aquestes mones modernes són més imaginatives, però no les veig com un postre de Pasqua, com ho eren les mones tradicionals.
Fotos: M. Piqueras (Barcelona, 23.03.2010)
Jo tota la vida vaig tenir la típica mona de pa de pessic, plomes, ous i ninotets.
ResponEliminaAvui he passat per davant una pastisseria i he tingut la necessitat de parar a contemplar aquestes mones-obres d'art. La de coses que poden arribar a fer! A l'aparador n'hi havia de típiques, però eren minoria.
Doncs jo recordo algunes mones com les de la foto. Concretament una germana meva va tenir un any una gran mona com el tren de crocant (tenia un padrí "molt esplèndid" deia la famílila)
ResponEliminaMontse, jo també en recordo algunes, però eren una minoria. Les típiques eren com pastissos de pa de pessic i al damunt el guarniment. Em fa l'efecte que les d'avui dia són així perquè poden tenir-les fetes molts dies abans. Com que molta gent marxa fora, la mona ja no es regala el mateix dia Pasqua, de vegades ja es regala el diumenge Rams.
ResponElimina