dissabte, 27 de març del 2010

Els ficus del pati de Ciències de la UB

Sempre que en tinc l'oportunitat, m'agrada passejar pel jardí i els patis de l'edifici antic de la Universitat de Barcelona. Fa uns dies, que hi vaig anar per una reunió, vaig procurar arribar-hi amb prou temps per veure'ls un cop més. En el pati de ciències hi havia --veureu perquè dic que hi havia-- dos ficus que eren monumentals, no deixaven veure el claustre. La darrera vegada que hi havia passat, quan vaig anar a veure els titelles de Darwin per a les escoles, el novembre 2009, el pati es veia així des del primer pis:

Pati ciències UB, 17.11.2009

Estaven tan ufanosos, que ocultaven el xiprer del racó:

Pati de ciències UB, gener 2009

Tanmateix, fa uns dies, el que hi vaig veure va ser això:

Pati de ciències UB, 25 de març 2010

El xiprer no existeix i això és tot el que queda dels dos ficus que hi havia al seu costat. M'han dit que la nevada recent els va fer molt de mal i va trencar-ne moltes branques. Però devien ser tantes com perquè els hagin hagut de deixar només amb el tronc principal i uns quants monyons? Penso que, a la Universitat de Barcelona, potser hi ha algun jardiner o jardinera que fa com la meva perruquera. Quan li dic "talla'm una mica el cabell", no puc distreure'm ni un moment, altrament em deixaria un centímetre de cabells. Perquè el bellaombra de costat de la torre del rellotge, enguany torna a estar pelat del tot:

Bellaombra del jardí de la UB (25 de març 2010)

Fotos: M. Piqueras (2009 i 2010)
a

7 comentaris:

  1. Anònim28 de març del 2010, a les 1:25

    Jo també vaig anar a veure les titelles de Darwin amb els nens i em vaig abocar a la barana del primer pis i vaig veure els ficus del pati i com sempre em va agradar.
    Ara ho trobo horrorós.

    ResponElimina
  2. Montse Vallmitjana28 de març del 2010, a les 1:27

    No, no sóc anònima! Sóc jo.

    ResponElimina
  3. fra miquel28 de març del 2010, a les 22:20

    Per a mi és un misteri el tracte que es fa als arbres a Barcelona. No sé quins interesos ocults deuen haver per tal que facin aquestes esporgues tan agressives. És una veritable llàstima que hagi desaparegut el xiprer. Els ficus, per sort, rebrotaran i d'aquí un parell d'anys s'hauran recuperat. Respecte al Bellaombra és un altra crim. No recordo si va ser l'any passat o fa dos anys, es varen esporgar de mala manera els Bellaombra (Phytolacca dioica) de l'entrada al parc de la Ciutadella.
    A Barcelona mai tindrem arbres monumentals de veritat. No sé si hi ha una politica d'esporga que no entenc o és que els responsables del manteniment de l'arbrat no en saben.
    Una pena, una pena.

    ResponElimina
  4. Mercè Piqueras29 de març del 2010, a les 0:46

    Montse, tens raó, està horrorós, ara. Espero que aviat tornin a rebrotar i es recuperin.

    Fra Miquel, suposo que algun motiu hi deu haver, per fer aquestes podes tan agressives, però ho haurien d'explicar a la ciutadania. Qui sap, potser es fa per prevenir alguna plaga.

    ResponElimina
  5. Carmen T.21 de febrer del 2011, a les 14:48

    Llàstima de ficus... El meu avi, l'Isidro Gómez de Aranda, que va ser cap de Negociat de la Facultat de Ciència, em va dir que els havia plantat ell (o potser només un). Sempre que jo hi anava (molt sovint quan era petita), m'agradava veure'ls i crec que eren un tret identificador del pati. Sembla que, amb la crisi, els "retalls" arriben a tot arreu...

    ResponElimina
  6. La lectora corrent21 de febrer del 2011, a les 16:21

    Carmen, suposo que et refereixes al "Sr. Aranda", tota una institució a la Facultat de Ciències, quan jo hi vaig estudiar. Em sembla quera qui "manava" a la Secretaria de Ciències i gairebé manava més que el degà. (Dos altres "clàssics" del personal no docent eren dos bidells que eren germans; un es deia Julio, però no recordo el nom de l'altre.)

    Per sort, els ficus s'han recuperat bastant després d'aquella podada. Per cert, en el pati de lletres n'hi ha un que no l'han tocat des de fa molts anys i és enorme. A més fa figues, que no sé si só o no comestibles, com les de la figuera, arbre amb el qual està emparentat. És la primera vegada que he vist un ficus que fa fruits.

    ResponElimina
  7. Carmen T.2 de març del 2011, a les 15:08

    Efectivament, parlava del Señor Aranda. El recordo al seu despatx del Departament de Cìències, amb una taula enorme, i ells amb el seu trajo sempre impecable... I la meva mare era la Mari Carmen (Gómez de) Aranda, potser també la coneixies, de la Facultat de Geologia i de la Coral. Per cert, els bidells que comentes eren els germans Remón (jo només recordo el Julio, que em treia a esmorzar a la Valenciana i a donar de menjar als peixos dels jardins de la Universitat). ¡Qué tiempos!

    ResponElimina