Llegeixo que s'ha vist una ossa amb dues cries a la part occidental de la serra del Cadí, i que es calcula que hi ha entre 15 i 20 exemplars d'ós bru repartits entre els dos vessants del Pirineu central i oriental. Per a mi es una bona notícia, però no sé si els habitants de les comarques per on vagaregen aquests óssos se'n deuen haver alegrat. Em fa l'efecte que el fet que l'ós sigui una espècie amb molt pocs representants en el Pirineu fa que se'l temi més que en altres regions de la Terra on són molt abundants.
Quan el 1996 vaig estar a Norcroft, un Women's Writing Retreat situat a la regió de boscos a la riba del llac Superior, a Minnesota, vaig adonar-me que allà l'ós gairebé forma part del paisatge. No me'n vaig creuar cap, però durant una excursió vaig veure'n excrements, en alguns casos encara "frescos". Un vespre, en agafar uns fulls de diaris vells per encendre la xemeneia --els vespres d'estius són frescos en aquella regió-- vaig fixar-me en una notícia publicada al Duluth News Tribune de l'any anterior: durant la temporada de caça de l'ós (de l'1 de setembre al 15 d'octubre), només en aquell estat se'n van matar... 4000 exemplars! El rècord anterior era de 3175 óssos caçats el 1992.
El nombre elevat del 1995 tenia la seva explicació. Aquell estiu els fruits silvestres de què s'alimenten aquests animals (glans, avellanes, gerds, mores i d'altres) van escassejar. Això va fer que acudissin en massa als llocs on els caçadors deixaven aliments per a atreure'ls. Segons l'esmentat diari, a l'estat veí de Wisconsin, el nombre d'óssos abatuts va ser de 1595 entre el 9 de setembre i el 6 d'octubre.
Aquesta quantitat tan gran d'óssos eliminats en només unes quantes setmanes, que pot semblar un perill per al manteniment de l'espècie, va estar considerada com a molt positiva. La superpoblació d'óssos a Minnesota (n'hi havia uns 18.000 el 1995) era ja preocupant. L'estiu de 1995, en la seva cerca d'aliments, aquets mamífers havien arribat a les zones freqüentades pels excursionistes; fins i tot a llogarets habitats pels humans. Una femella que duia un collaret emissor des del 1982 va ser abatuda quan sortia de "visitar" una casa amb les seves tres cries.
Fa alguns anys, un professor de la Universitat de Massachusetts-Amherst m'explicava que els óssos s'apropaven sovint fins al seu jardí --que no té més tanca que la que proporcionen uns arbusts i arbres-- fins i tot a l'hivern, despertant de tant en tant de la seva letargia. I no ho deia pas espantat, sinó més aviat divertit; deia que óssos i humans convivien relativament bé.
Aquí, en canvi, per aquella època hi havia nombroses protestes pel projecte d'alliberament al Pirineu d'algunes parelles d'óssos procedents d'Eslovènia per tornar a repoblar-lo d'aquesta espècie. Ja veurem com serà rebuda la notícia que una ossa i les seves cries han estat vistes a l'altre costat del Segre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada