Educació per a la ciutadania... per a tohom?

He sentit parlar molt d'aquesta nova assignatura que començarà a impartir-se el curs 2008-2009 a les escoles, i també del rebuig que va despertar en alguns sectors de la societat i en algun partit polític. No en conec el programa exacte, però n'he buscat informació en alguns webs educatius i em costa d'entendre que algú estigui en contra d'una assignatura que té com a objectiu "promoure el desenvolupament dels valors democràtics, afavorir el coneixement dels drets humans, l'educació per la pau i la solidaritat, impulsant la participació i el compromís dels joves a la societat", com llegeixo en el web del Departament d'Educació.

No sé si dins d'aquesta nova assignatura hi té cabuda allò que fa anys se'n deia "urbanitat" i que ara em sembla que se'n diu "bones maneres", però no estaria malament que s'hi inclogués, juntament amb un xic d'educació cívica. Tot i que considero que les bones maneres i el civisme s'haurien d'aprendre en la família, no estaria malament que l'escola també se'n preocupés una mica. Avui dia no sembla que hi hagi massa interès per fomentar ni l'una ni l'altre.

Aquesta foto vaig prendre-la un dia d'entre setmana en el metro de Barcelona:

Aquests quatre seients són de color diferent dels de la resta del vagó. En el vidre, just damunt dels seients, hi ha un cartell que indica, en català i en anglès i mitjançant unes icones, que són seients reservats per a persones amb atenció especial. Doncs bé, la major part de les vegades que viatjo amb metro aquets seient estan ocupats per gent jove. Tant és que el vagó vagi ple com buit. Deu ser que el jovent actual --català i forà-- té un estat de salut deplorable? Per l'ús que fan de les bicicletes --com més va més n'hi ha pels passejos i voreres de la ciutat--, ningú no ho diria. També n'hi ha que deuen tenir mal als peus i necessiten repenjar-los damunt del seient que tenen al seu davant.

Si la urbanitat i el civisme tenen cabuda en la nova assignatura, potser estaria bé que la incorporessin també a les aules d'ensenyament per a adults i fins i tot a les de la tercera edat, perquè no és únicament el jovent a qui convé algunes lliçons d'aquestes matèries. Entre les persones que deixen el terra del cinema ple de les crispetes que els han caigut d'aquells envasos immensos, les que col·loquen paquets o bosses en el seient del costat dels transports públics i només les treuen si algú els hi ho demana, les que passegen gossos i no en recullen la caca, les que fumen pel carrer i llencen les burilles a qualsevol lloc, les que arruguen un paper que duen a les mans i el deixen caure a terra, les que intenten colar-se en els llocs on hi ha cues, les que surten de sopar d'un restaurant a mitjanit i obliden que hi ha veïns que potser ja dormen, les que travessen amb el semàfor en vermell (a peu o dalt d'un vehicle)...; entre totes aquestes, n'hi ha moltes que fa temps que van deixar enrere la joventut. La ciutadania en conjunt necessita --necessitem-- una mica d'educació per a la convivència.