Avui poso aquí aquest escrit que Joan Oró em va dictar el desembre de 1996. En llegir-lo, cal tenir en compte el context temporal. La investigació de l'espai no s'ha aturat i ara es té un coneixement molt més ampli d'alguns aspectes tractats per Oró en aquest text que, per altra banda, pretenia ser únicament divulgatiu.
VIDA A L’UNIVERS
Hi
ha vida en altres llocs del sistema solar?
|
Planeta Mart (foto ESA, CC BY-SA 3.0-igo) |
Els
astrònoms planetaris estan d’acord que les condicions de Mart en
el seus orígens devien ser favorables (aigua líquida, temperatura
adient, precursors orgànics) perquè s’hi hagués pogut originar
vida. La descoberta, en uns meteorits o roques procedents d’aquell
planeta, de compostos indicadors d’una possible activitat biològica
no és una prova definitiva de l’existència de vida. Les molècules
trobades són molt abundants en l’espai interestel·lar; els meus
col·laboradors i jo també vam detectar-les en el meteorit caigut a
la ciutat de Murchison (Austràlia) l’any 1969.
No
és la primera vegada que hom creu haver trobat proves de
l’existència de vida a Mart. L’any 1976, dins la missió Viking
es van realitzar unes anàlisis de la matèria de la superfície del
planeta roig. Els primers resultats van fer creure que s’hi
produïen reaccions que només es donen en les cèl·lules vives, i
se’n va deduir que potser hi havia vida microbiana. Jo vaig ser
escèptic i vaig arribar a la conclusió —després confirmada—
que els compostos detectats provenien de reaccions químiques degudes
a la capacitat catalítica de la matèria de la superfície del
planeta roig. El satèl·lit Europa de Júpiter se suposa que té un
gran oceà d’aigua líquida. Encara que alguns investigadors de la
NASA hem pensat en la possibilitat que existís vida microbiana en
aquest satèl·lit, tampoc no se sabrà fins que sigui possible fer
anàlisis in
situ
ben detallades. Fins ara només tenim certesa de l’existència de
vida en el petit planeta blau que hem batejat amb el nom de Terra.
|
Primera fotografia de la història de la superfície de Mart (20.07.1976, NASA, domini públic) |
Hi
ha vida en altres mons?
El
segle xx
ha estat un segle de grans descobriments: l’estructura de la
matèria, el codi genètic, els antibiòtics, l’arribada a la
Lluna, l’exploració de l’espai, etc. Ens preguntem: hi ha altres
sistemes planetaris? Hi ha vida més enllà del sistema solar? Al
voltant de l’estrella Beta-Pictoris, va descobrir-se un disc
protoplanetari format per un gran nombre de cometes, uns 150 dels
quals cauen cada any a l’estrella. És probable que a la part
central hi hagi planetes i que la vida pogués desenvolupar-se en
algun d’ells, com va passar a la Terra, partint de la matèria
orgànica d’origen cometari, com ja vaig descriure l’any 1961.
També s’han trobat discs protoplanetaris a la nebulosa d’Orió.
|
51 Pegasi (Royal Observatory Edinburgh, domini públic) |
El
1995 s’han descobert planetes que es troben més enllà del sistema
solar. Els primers detectats ho van ser al voltant de les estrelles 51 Pegasi, 47 Ursae Majoris i 70Virginis. Els detectats en les dues últimes és possible que els planetes detectats continguin aigua,
factor necessari, pero no suficient, perquè s’hi hagi pogut
originar alguna forma de vida. Posteriorment, i en una cursa
imparable, s’han descobert sis planetes més. Som al llindar d’una
nova era espacial. La NASA ho ha entès així i, en el nou programa
«Origins»,
està dissenyant la construcció d’un gran telescopi
d’interferometria d’infrarojos que s’enviarà a la distància
de Júpiter. A aquella distància del Sol,
a més de poder detectar altres sistemes planetaris, es
podrà
detectar la presència de molècules indicadores de vida (oxigen,
ozó, vapor d’aigua) en les atmosferes del planetes extrasolars.
Així se superaran amb escreix les possibilitats dels actuals
telescopis d’infraroig.
Hi
ha vida intel·ligent més enllà?
Fa
anys que es treballa en el projecte SETI, dirigit per Frank Drake,
per a la recerca de vida intel·ligent extraterrestre. Drake va
calcular que a la nostra galaxia hi podia haver una civilització per
cada deu milions d’estrelles. Com a nota anecdòtica direm que el
projecte SETI de NASA va cancel·lar-se perquè un membre del Congrés
dels EUA va dir: «Per què hem de finançar aquest projecte, si ni
tan sols tenim la seguretat que hi hagi vida intel·ligent a
Washington D.C.?»
|
Radiotelescopi d'Arecibo (Foto: A. Cai, domini públic) |
Aquest
programa, que ara té suport privat i el nou nom de Phoenix, permet
escoltar per radioastronomia els possibles senyals codificats que
arribarien als radiotelescopis d’Arecibo (Puerto Rico), Califòrnia
i Austràlia. El gran nombre de senyals rebut ha permès localitzar
la sonda espacial Pioneer 10, que hom creia perduda en l’espai.
Des que es va iniciar el projecte, s’ha aconseguit augmentar en més
de mil milions de vegades la capacitat dels ordinadors que registren
i classifiquen aquests senyals. Si, com s’espera, algun dia es rep
algun senyal intel·ligent, què ens dirà? És possible que ens
puguin donar algunes lliçons sobre la manera de comportar-nos, entre
nosaltres i amb la Terra.
__________________
Joan
Oró, desembre 1996
Quizá el científico más importante que hemos tenido.
ResponEliminaMe ha gustado que se le recordase, y con él, las promesas jamás cumplidas (de ahí su vuelta a EEUU), del gran ex-president, aquella de ponerle un laboratorio a su disposición si volvía a Catalunya.
Volvió.
Conoció a CiU.
Retornó.
Salut
Un text molt interessant!
ResponEliminaTot Barcelona, un cop jubilat, Oró seguia treballant en el seu departament a Houston, però passava molts mesos a Catalunya, des de la primavera fins a la tardor. Els últims anys de la seva vida, però, ja els va passar aquí, normalment a Barcelona, on vivia en el barri de Les Corts. Per cert, l'Ajuntament va aprovar recentment la col·locació d'una placa a la façana de l'edifici on vivia Joan Oró.
ResponEliminaGràcies, Salvador. Tinc més textos d'Oró, que aniré posant de tant en tant aquí.
ResponElimina