divendres, 12 de juny del 2015

Tim Hunt, les dones i els laboratoris

Tim Hunt (Pavia, 2003)
"Deixeu-me que us digui el meu problema amb les noies. Quan n'hi ha, en el laboratori, passen tres coses: t'enamores d'elles, elles s'enamoren de tu i quan les critiques, ploren." Això, va dir-ho Sir Richard Timothy (Tim) Hunt, premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2001, catedràtic honorari del University College London i membre de la Royal Society, en una sessió del Congrés Mundial de Periodisme Científic que s'ha celebrat aquesta setmana a Seül. Va afegir que ell no vol impedir la presència de noies en el món de la recerca, però que està a favor d'establir laboratoris segregats per a homes i dones.

Tenint en compte que l'audiència a qui s'adreçava estava formada per professionals del periodisme dels cinc continents, no és estrany que les declaracions de Tim Hunt s'escampessin de seguida. En primer lloc, per les xarxes socials, i després en nombrosos mitjans de comunicació. La Royal Society, de la qual Hunt és membre (fellow), de seguida va voler deixar clar que les opinions d'un dels seus membres no reflecteixen la posició de la institució, que està en favor d'aprofitar la capacitat investigadora de tota la població.

El cas és que, en veure l'enrenou de les seves declaracions, Hunt va voler arreglar-ho en alguna entrevista posterior però va venir a dir "ho sento si he ofès algú, però les coses són així" i que es tractava d'un comentari sense profunditat i pretesament irònic. Diu que ell de vegades s'ha enamorat de gent que treballava amb ell o al revés i que això afecta la ciència. Per les conseqüències de les seves paraules tan desafortunades, Hunt ha acabat presentant la seva dimissió al University College London

Vaig conèixer Hunt el 2003, a Pavia (Itàlia) en el curs OpenLab, per a periodistes científics, organitzat en el Departament de Biologia del Desenvolupament de la Universitat de Pavia. Era un curs en què un grup reduït de professionals del periodisme científic entraven en el laboratori per conèixer de primera mà com treballaven els investigadors --i les investigadores-- i en el qual el treball de laboratori s'alternava amb classes i conferències per part de professionals de la investigació i de la comunicació. Hunt va ser un dels professors del curs i no es va limitar a fer la seva classe, sinó que va passar un parell de dies amb el grup; en el laboratori, en el Collegio Ghislieri, on tots ens allotjàvem i al vespre en una sortida a un pub després de sopar.

Repasso ara les fotos d'aquells dies i veig que Hunt era gairebé sempre envoltat de dones, però tampoc no era massa difícil que fos així, perquè dels 10 o 12 participants al OpenLab, només dos eren homes i perquè en el laboratori de Carlo Alberto Redi (el professor de la Universitat de Pavia que dirigia el grup organitzador del curs) la proporció de dones i homes era semblant. El que recordo de Hunt és que, fora del laboratori, no defuig pas la companyia de les dones, com es pot veure en la foto de grup que ens vam fer als peus de l'estàtua dedicada a Spallanzani:

OpenLab 2003 (Pavia)
A la foto, a la dreta, Tim Hunt presta més atenció a l'alumna del curs que té al seu costat que a la càmera, però això no tindria importància si ara no hagués sortit amb aquest ciri trencat. Els mitjans que n'han parlat, destaquen les seves declaracions com a signe de masclisme, però no esmenten el que a mi em van semblar també: homòfobes. Hunt creu que, per evitar que els sentiments interfereixin amb la ciència, homes i dones haurien de treballar en laboratoris separats. No ha pensat que un home també es pot enamorar d'un altre home i que una dona pot sentir el seu cor robat per una altra dona?

Potser us interessarà:
- Nobel scientist Tim Hunt: female scientists cause trouble for men in labs. The Guardian, 10.06.2015
- Sir Tim Hunt's sexist remarks: With lab rats like him, is it any wonder there's a shortage of women in science? The Independent,10.06.2015
- Women Respond to Nobel Laureate's 'Trouble With Girls'. The New York Time Europe, 11.06.2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada