Sofia Kovalevskaia (1850-1891), gran matemàtica del segle XIX

Sofia (coneguda també com a Sonia) Kovalevskaia és una de les grans matemàtiques del segle XIX i la primera dona catedràtica d'universitat en el nord d'Europa. La seva vida és un exemple de les dificultats que una dona havia d'afrontar per dedicar-se a la ciència.

Sofia Vasilievana Kovalevskaia (el seu cognom de soltera era Korvin-Krukovskaia) va néixer a Moscou el 15 de gener de 1850. Era la segona filla de Vasili Vasilievitx Korvin-Krukovski, oficial de l'exèrcit rus d'origen polonès, i de Ielizaveta Fedorovna Schubert, d'origen alemany i amb arrels també gitanes (la seva àvia n'era). En la seva autobiografia, Sofia va escriure que el paper que decorava una de les parets de la seva habitació quan tenia onze anys duia molts signes i fórmules matemàtiques, sobre integrals i càlcul diferencial. Tot i que ella no podia entendre'n el significat, li van fer despertar un gran interès per les matemàtiques, que veia com a una ciència misteriosa que podria obrir-li un nou món de meravelles accessible només als seus iniciats.

Sofia va ser educada a casa, on un tutor va ensenyar-li càlcul. Si hagués estat un noi, ningú no li hauria impedit de seguir estudis de matemàtiques en una universitat del seu país, però les universitats russes no acceptaven dones. L'única possibilitat que se li oferia per seguir la seva vocació era anar a estudiar a l'estranger. Però aquí va trobar un nou entrebanc pel fet de ser dona: li calia el permís del pare o del marit per anar a viure a l'estranger. Atès que el pare no era favorable a la seva marxa, als 18 anys va contreure un matrimoni de conveniència amb Vladimir Kovalevski (1842-1883), jove paleontòleg, entre els primers que van adoptar les idees de Charles Darwin a Rússia. És evident el que Sofia buscava amb aquest matrimoni, però no s'entén massa quin profit n'obtenia ell.

Universitat de Heidelberg el 1896

La parella es va establir a Heidelberg, però Sofia no es va poder matricular a la universitat. Malgrat que el segle XIX la Universitat de Heidelberg era considerada molt liberal, compromesa amb els ideals democràtics i oberta a noves idees (segons diu la pròpia Universitat en el seu web), l'obertura i democràcia total encara trigarien. Únicament li van permetre assistir a classe, i sempre que comptés amb el permís dels professors. Entre els que va tenir, hi ha noms que se segueixen recordant avui dia: Bunsen, Kirchhoff, Helmotz...

Sonia i el seu marit des de Heidelberg van viatjar a altres llocs d'Europa. El 1869 van anar a Londres, on ell va anar a visitar Thomas Huxley i Charles Darwin. Kovalevski coneixia molt bé el treball de Darwin i havia publicat la traducció al rus del llibre Variations of Plants and Animals under Domestication (una traducció que va fer-se a partir de les proves del llibre que Darwin li va proporcionar i que va sortir publicada el 1867, mentre que l'original anglesa es va publicar el gener de 1868). A Londres, Sofia va ser convidada a participar a les reunions de societat que organitzava la novel·lista George Eliot (1819-1880).

Des de Heilderberg, Sonia va anar a Berlín per estudiar amb Karl Weierstrass (1815-1897), destacat matemàtic de l'època, de qui eren deixebles alguns dels professors que ella va tenir a Heidelberg. (Weierstrass ha donat nom a diversos teoremes, funcions i conceptes matemàtics). A la Universitat de Berlín, però, a Sofia no li van permetre anar a classe ni d'oient. Weierstrass va accedir a fer-li classes privades després que ella resolgués una sèrie de problemes que ell va donar-li per conèixer el seu nivell de matemàtiques. Mentre ella era a Berlín, el seu marit s'estava a Jena, per treballar en la seva pròpia tesi. Junts van viatjar a París, on la germana de Sofia, Aniuta, i el marit d'aquesta van participar en les lluites de la Guàrdia Nacional, que no acceptava el tractat de pau que l'Assemblea Nacional havia negociat amb els prussians. Van ser uns mesos convulsos i la germana de Sofia i el cunyat van haver de fugir (ella a Londres i ell a Suïssa) per escapar a la pena de mort.

De tornada a Berlín, Sofia va prosseguir els estudis amb Weierstrass, amb el qual va mantenir també una llarga correspondència, de la qual, però, només s'han conservat les cartes que ell va enviar a Sofia. (Sembla ser que, en assabentar-se la mort de Sofia, Weierstrass va cremar les cartes d'ella.) L'anàlisi d'aquella correspondència dóna moltes pistes sobre el desenvolupament del treball de Sofia i també de la seva vida durant aquells anys, a més d'aquella relació particular que van mantenir el matemàtic i la seva deixeble i que, pel registre que ell usa i el que diu, sembla bastant íntima.

La Universitat de Gottingen el s. XIX

Amb el suport de Weierstrass, Kovalevskaia va presentar a la Univesitat de Gottinga tres treballs per al seu doctorat. Un d'ells era de qualitat excepcional i contenia el teorema que ara es coneix com a teorema de Cauchy-Kovalevskaia. No deixava cap dubte que aquella dona, encara que no hagués seguit la via acadèmica normal, mereixia el títol de doctor amb la qualificació de summa cum laude. Era el 1874 i Sofia desitjava dedicar-se a la docència universitària, però no va poder fer-ho ni a Alemanya ni a Rússia, on va tornar amb el seu marit.

Tot i que la parella havia fet un matrimoni de conveniència i que van passar temporades separats a causa de la inestabilitat de caràcter de Vladimir, finalment la relació devia arribar a ser la d'una parella real, perquè el 1878 van tenir una filla. Sofia s'aparta del món de les matemàtiques durant un temps i es dedica a la seva filla i a escriure per a la premsa, activitat que ja havia començat abans del naixement de la nena. Publica articles de divulgació, ressenyes i notes crítiques, i la seva llar esdevé un punt de trobada d'intel·lectuals i científics. El 1879 torna al món de les matemàtiques i l'any següent participa en un congrés que té lloc a Sant Petersburg. El 1881 se separa de nou de Vladimir i, amb la seva filla, marxa a Berlín, on visita el seu mentor Weierstrass. A finals d'aquell any, marxa a París on s'establirà durant un temps, després d'enviar la nena a Rússia.

Vladimir, en la cerca d'una posició econòmica estable, en aquella època s'havia embarcat en negocis amb altres persones. Si bé era molt bon paleontòleg, com a empresari era una nul·litat, algú molt fàcil d'enganyar que aviat es va veure ple de deutes. L'abril de 1883, l'única sortida que Vladimir va trobar a aquella desgraciada situació va ser el suïcidi. Aquell mateix any, el matemàtic suec Gustav Mittag-Leffler va invitar Sofia a ocupar una plaça d'ajudant de càtedra a la Universitat d'Estocolm. Mittag-Leffler havia estat també deixeble de Eierstrass i coneixia la qualitat del treball de Sofia. Ella va acceptar la proposta i el novembre d'aquell any es va instal·lar a Suècia. Atès que no parlava bé el suec, li van permetre que al principi impartís les classes en alemany, però aviat va tenir un domini de la llengua del país suficient per poder fer les classes en suec.

A Estocolm Sofia finalment es va poder dedicar professionalment i de manera exclusiva a les matemàtiques. El 1884 van oferir-li, per als següents cinc anys, una plaça de professora i la direcció d'una de les millors revistes de matemàtiques de l'època, Acta Mathematica. El 1888  rep el Premi Bordin, de l'Acadèmia Francesa de Ciències i l'any següent és nomenada catedràtica de la Universitat d'Estocolm i membre de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, que va haver de canviar les seves normes per poder admetre una dona.

Pel que fa a la seva vida privada, sembla que es va relacionar amb alguns homes, sense que les relacions, però, arribessin massa lluny fins que va conèixer Maxim Kovalevski, un advocat rus que també vivia a Estocolm i que, malgrat la coincidència amb el cognom, no tenia cap parentiu amb el seu difunt marit. Es van conèixer precisament per la coincidència dels cognoms, que va fer que a correus de vegades confonguessin les respectives correspondències. A començament de 1891 van viatjar junts a Itàlia i en el camí de tornada ella va agafar una greu afecció respiratòria (grip?, pneumònia?; depèn dels autors li atribueixen l'una o l'altra) que li va causar la mort a les poques setmanes, el 10 de febrer de 1891. Tenia només quaranta-un any.

La vida de Sofia Kovalevskaia és la d'una lluitadora que no va renunciar a la seva vocació malgrat les convencions que, en la societat europea de l'època, arraconaven la dona al paper d'esposa i mare i li imposaven barreres en molts àmbits que només eren oberts a l'home. A més de la seva passió per les matemàtiques, Sofia va interessar-se per problemes socials i polítics que aquí no he esmentat. La seva vida ha inspirat diverses novel·les i fins i tot ha estat duta al cinema. És una de les pioneres que van anar preparant el camí per a l'entrada oficial de la dona en el món acadèmic. Dos segells russos recorden aquesta gran matemàtica; un d'ells va ser emès el 1951 per la Unió Soviètica. L'altre, de 1996 (vegeu-lo aquí), pertany a l'època post-soviètica.

Per saber-ne més:
- The Mathematics of Sonya Kovalevskaya, per Rooger Cooke (1984), Springer-Verlag, NY. Una part d'aquest llibre es pot consultar a Google Books
- Sofía Vasíliyevna Kovalévskaya, per NY Vilenkin y VP Lishevskiy. Sigma, mayo 2005. Traducció al castellà d'un article publicat a la revista russa Kvant el 1975.

Nota: Totes les il·lustracions d'aquesta entrada són de domini públic