La ciutat cremada

Perdoneu, però si d'això que està passant aquesta nit en diuen solidaritat, em sento molt insolidària.

Mentre escric, sento encara el brunzit de l'helicòpter que aquest vespre de nou sobrevola Barcelona, sobretot el barri de Sants, però també el meu (Les Corts); en algun moment hem pogut veure'n el focus apuntant cap a Les Corts. A hores d'ara hi ha aldarulls en diversos barris de la ciutat i, segons llegeixo a Twitter, l'efecte Can Vies (la casa okupada del barri de Sants que ahir va ser desallotjada) s'ha anat estenent fins i tot fora de Barcelona. El cas és que els autors i autores de moltes de les piulades que he vist semblen cofois de la situació i ho veuen com una mostra de solidaritat.

Ho sento, però a mi, el que em fa és vergonya que això passi a la meva ciutat. Que una policia que hauria d'estar al servei del poble, actuï amb la violència que he vist en algunes fotos (vegeu la foto en què colpegen al cap un noi amb bicicleta, que es veu en les altres fotos amb l'orella destrossada). I que uns brètols no sàpiguen trobar altres maneres de protestar més que calant foc al mobiliari urbà o trencant vidres d'establiments o fins i tot destrossant-ne l'interior; o calant foc a un cotxe de TV3 i agredint periodistes, com van fer la nit de dilluns. Ni els afectats per la hipoteca ni els iaioflautes de les preferents, amb molts més motius que els desallotjats de Can Vies, no han fet actes vandàlics com els que van començar ahir i han tingut continuació aquest vespre

L'esperit festiu, alegre i pacífic de diumenge, amb les eleccions europees i uns resultats esperançadors per a Catalunya, dilluns va desaparèixer amb la primera nit de violència. Violència per ambdues parts, la dels mossos i la dels que s'oposaven al desallotjament de Can Vies. Aquesta nit estic seguint l'etiqueta #EfecteCanVies a Twitter i veig comentaris que em preocupen força. Per exemple, un que diu (copio literalment): "Mes revolucions es el que fa falta per a derrocar a aquesta escoria que ens governa!" L'autor d'aquesta piulada sembla que hagi retrocedit en el temps, quan no hi havia altra manera de derrocar l'escòria governant que amb la força d'una revolució. Per sort, ara tenim al nostre abast una altra força: la de les urnes.

Si el poble no està satisfet amb els seus governants, el que ha de fer és, la propera vegada que hi hagi eleccions, votar-ne uns altres. Però, quanta gent de la que ara vol fer una revolució, s'acosta a votar quan hi ha eleccions? Diumenge en vam tenir l'exemple. Tot i el fort augment en la participació que hi ha hagut a Catalunya, no va votar ni la meitat de l'electorat. I moltes de les persones que van anar a votar no ho van fer pas pensant en Europa, sinó més aviat per altres motius; unes, per demostrar el seu suport al sobiranisme i d'altres per castigar el partit al qual potser havien votat en altres ocasions.

Tinc molts anys sobre les meves espatlles i he viscut situacions polítiques molt diverses i èpoques molt convulses. Hi va haver uns anys, ja recuperada la democràcia, en què molt sovint hi havia manifestacions pel centre de Barcelona que acabaven sempre amb aldarulls i actes de vandalisme. Hi havia "professionals" del vandalisme, persones que viatjaven d'un lloc a l'altre per participar en la kale borroka --que no sé si aleshores es deia així-- fent tantes destrosses com podien. I amb les seves gestes vandàliques animaven els que potser havien anat de bona fe a la manifestació (Un d'aquests personatges, molt conegut era el que anomenaven "Cojo Manteca", un noi a qui faltava una cama i que, durant la dècada de 1980, va participar en moltes manifestacions en què, amb les crosses, destrossava cabines telefòniques, aparadors o el mobiliari urbà.)

No he entès mai què empeny aquesta gent a l'incivisme com a forma de protesta. Sovint s'ha dit que estan pagats per altres a qui interessa desacreditar les manifestacions o els seus organitzadors. Si és així, saben que amb uns quants agitadors és suficient perquè les masses els segueixin i actuïn com ells. Ara, a més, les xarxes socials fan possible que la flama del vandalisme com a forma de protesta s'estengui molt fàcilment i que les reaccions oposades siguin també molt enceses. A més de les barricades --i cremada de contenidors-- que han fet aquesta nit a molts llocs, he vist ja convocades concentracions per a dimecres en moltes poblacions. Aquesta nit he llegit també comentaris de gent en contra que deia, per exemple "Ahora es cuando se echa de menos a Franco." Tot plegat, molt trist. I tan inoportú, que no vull pensar que algú que pugui treure'n un benefici, hagi aprofitat la protesta inicial per atiar la violència.