Can Vies: reaccions ciutadanes

Serà una altra nit d'helicòpters i sirenes? Fa molta estona que sento l'helicòpter i de tant en tant he sentit sirenes, no sé si dels bombers o de la policia. És una llàstima que una protesta ciutadana hagi pres unes dimensions com aquestes. No fa bé ni als que protesten ni a la ciutat.

Aquest migdia, cap a la una, he passat per la plaça Universitat i he vist això:

No eren ni dotze galifardeus i havien tallat el trànsit amb una pancarta de suport a Can Vies. La cua de vehicles a la Gran Via no sé fins on arribava, però la'utobús ha girat pel carrer Casanova i des d'allà no es veia el final dels vehicles aturats. A la dreta del manifestants hi havia un cotxe de la guàrdia urbana que em fa l'efecte que no gosava intervenir, qui sap si per por a la reacció dels manifestants o perquè no els diguessin que abusaven de la seva autoritat. Si en comptes d'anar en autobús, jo hagués anat a peu, m'hi hauria apropat per dir-los quatre coses. Però potser haurien dit que què fa aquesta vella aquí donant-nos lliçons.

Per altra banda, a l'autobús he sentit comentaris d'un ancià que em sembla que reflecteix el pensament d'una part de la gent gran --i de vegades no tan gran; només cal veure algunes coses que s'han dit a Twitter-- davant fets com aquests. Seia al meu darrere, a costat d'un altre home que, pel que li ha anat dient,  m'ha fet l'efecte que no el coneixia de res, però ha intentat donar-li conversa sobre el que estava passant. En realitat era més aviat un monòleg:
--A todos esos yo los lllevaba a trabajar al monte, a limpiar bosques, que hace mucha falta para que no ardan en verano.
·············
--Tengo 83 años y nunca había visto lo que está pasando ahora. La gente no quiere trabajar, solo quieren tener derechos. Nos harán añorar los tiempos de Franco, cuando había tranquilidad en el país.
 (Arribat a aquest punt, no me n'he pogut estar i li he dit que, si no havia vist mai coses com aquesta i si enyorava els temps de Franco, deu tenir molt mala memòria; però no em deu haver sentit o ha fet veure que no em sentia.)
--Esto acabará mal. Decían que querían arreglar la crisis, y han recortado de todo, pero ellos no se han quitado la paga doble. Y cuando vamos a la farmacia ahora hemos de pagar aunque estemos jubilaos. Porque... ¿está usted jubilao?
Davant la pregunta directa, l'altre home s'ha sentit forçat a respondre:
--Sí, me jubilé hace unos años, cuando tenía 67.
--Y seguro que cuando va a la farmacia tiene que pagar las medicinas que antes eran gratis, ¿verdad?
--Sí, pero es poca cantidad y de esa manera el gobierno consigue dinero para otras cosas.
--Claro, como que Rajoy regaló a los bancos el dinero que le dieron en Europa para arreglar el país... No es extraño que la gente no vaya a votar...
--Yo siempre he ido a votar --li replica l'altre home, com ofès que algú ho pugui dubtar.

És curiós que el de 83 anys, que deia pestes dels manifestants d'aquests dies, en el fons pensava com ells de moltes coses --excepte en la nostàlgia pels temps de Franco.

Acabo de fer un cop d'ull a l'edició de dijous del diari ARA (està ja disponible en el web), amb un editorial que fa una anàlisi imparcial del conflicte de Can Vies. Després de referir-se al context en què s'ha desenvolupat el problema, diu:

Però el context no pot servir per menystenir els esforços negociadors de l'Ajuntament de Barcelona ni pot servir, encara menys, per justificar les respostes violentes, siguin grans o petites. Després de la defensa passiva inicial dels desallotjats, la reacció irada dels seus partidaris, que van respondre a la intervenció policial amb pedres i foc, és el pitjor camí que podia prendre un moviment per legitimar-se davant la ciutadania.

I conclou:

Per molt complicat que sigui, ara cal calmar els ànims per reprendre el diàleg.Can Vies, tot un símbol, hauria de poder renéixer, si pot ser en millors condicions i sense tuteles innecessàries: les institucions han de saber conviure amb els que les qüestionen

Espero que els disturbis acabin aviat i que les nostres institucions aprenguin a conviure amb aquest jovent que ha qüestionat la decisió de l'Ajuntament, però que el jovent també entengui que el vandalisme no duu enlloc.


Actualització 30.05.2014
Aquests dies he estat enviant comentaris per Twitter sobre el que penso de la violència desfermada en relació al desallotjament de Can Vies. He rebut moltes piulades de gent que estava d'acord amb mi, però també respostes molt crítiques de gent que defensa l'acció violenta. Un em deia: "la violència comença amb els desnonaments, l'atur, les retallades, els desallotjaments, les càrregues contra la gent pacífica..."

Un altre em diu que jo no dec trepitjar gaire el carrer:

I un altre fins i tot em dedica una imatge per mostrar-me la idea que s'ha fet de mi:

No he replicat a cap d'aquests dos piuladors. Respondre-hi seria perdre el temps. Un em veu com a una dona que no sap el que passar al carrer i l'altre creu que estic besant els peus als poderosos. Per a ells sóc així i qualsevol cosa que els pugui dir no els farà canviar la percepció que tenen de mi.