El franqueig del sobre on anava la carpeta del segell duia també segells de Rita Levi Montalcini i quan me l'ha donat el carter (ha pujat a casa perquè venia certificat i he hagut de signar) m'ha dit: "Si ha de tirar els segells, me'ls podria guardar, si us plau?" I és que feia patxoca, aquell sobre amb tantes Rites al damunt (em sembla que hi duia 15 segells). Jo no sabia que a l'interior em trobaria aquella carpeta tan bonica i li he dit que precisament allò que m'enviaven eren els segells. Potser si el veig algun dia n'hi donaré un o dos dels que hi havia al damunt del sobre.
És una llàstima que com més va menys segells es facin servir. I no únicament perquè s'enviï menys correu postal, sinó també perquè bona part del correu que s'envia va amb franqueig concertat o amb segells d'aquells que van a tires i que a l'oficina de correus hi imprimeixen el valor que correspongui. Jo no en col·lecciono, però en tinc alguns de guardats. I m'agraden; un segell de correus ens explica moltes coses.
Potser us interessarà:
- Rita Levi Montalcini, 100 anys (aquest blog, 07.04.2009). Sobre aquesta científica, amb motiu del seu centenari.
- Rita Levi Montalcini i l'as a la màniga (aquest blog, 31.12.2012). Comentaris sobre l llibre que va dedicar a la vellesa i les maneres que té el nostre organisme de contrarestar el deteriorament del cervell que es produeix amb l'edat.
- Segell de Joan Oró (aquest blog, 02.06.2008). El 2008 Correus va emetre un segell dedicat a Joan Oró. En la presentació, van obsequiar les persones assitents amb un sobre amb el matasegells del primer dia on, en comptes de la cara de Joan Oró, hi havia la d'un altre científic
- Segell de Joan Oró: sobre primer dia? (aquest blog, 10.08.2008). Correus va retirar el sobre original i en va fer un altre amb la cara real de Joan Oró. Va sortir quan ja feia setmanes que el segell era als estancs, però en el sobre hi posava: "Primer Día de Circulación"
Rita Levi Montalciniva ser ajudant o alumna del que també es deia com ella, el professor Levi de la Universitat de Torí. Això ho explica a Lexico familiare, un llibre preciòs, l'escriptora Natalia Guinsburg, la filla del professor.
ResponEliminaNatalia Ginzburg és una de les meves autores predilectes i el llibre que esmentes el vaig llegir per primera vegada fa molts anys, però és d'aquells que m'agrada rellegir, així que l'acabo de treure d'un prestatge i serà la meva relectura dels propers dies. No recordava això que dius de la Rita Levi Montalcini alumna o ajudant seva. En canvi, del "Lessico famigliare", recordava que el pare elaborava a casa una mena de iogurt i que, cada matí, el primer que feia era a anar a la cuina per veure si havia crescut bé.
ResponEliminaA mi també m'agrada rellegir-lo. També recordo que el profesor Levi va anar a algún pais on havia quedat varada una ballena per veure la seva anatomia
ResponElimina