Mary (Fairfax) Somerville (1780-1872)

Mary Somerville, per Thomas Phillips

Ahir, 26 de desembre era l'aniversari del naixement de Mary Somerville (1780-1872), de qui el diari The Morning Post, de Londres, va dir que era la "reina de la ciència del segle XIX", en la necrològica publicada uns dies després de la seva mort. Aquesta dona va destacar en diversos camps de la ciència (matemàtiques, astronomia, geografia...), va divulgar l'obra de Pierre-Simon Laplace (1749-1827) en anglès (en va fer una traducció comentada del Traité de Mécanique Céleste) i va publicar alguns llibres sobre temes científics que van tenir molta difusió.

Mary Somerville va néixer el 26 de desembre de 1780 a Jedburgh (Escòcia). El seu pare, George Fairfax (Somerville és el cognom del segon marit de Mary), era oficial de la marina britànica i passava la major part del temps embarcat. Com era costum en les famílies benestants, a casa dels Fairfax només els nois anaven a l'escola i les nenes eren educades a casa, però les classes que rebien eren de matèries "femenines", com ara música, dibuix o, labors. Bona part dels seus coneixements els va aprendre pel seu compte, després llegint els llibres que trobava per casa seva i escoltant les classes de geometria que impartia al seu germà un tutor. Maria rebia classes de dibuix d'Alexander Nasmyth, un conegut artista d'Edimburg. Quan tractaven de la perspectiva en el dibuix, Nasmyth va recomanar-li que estudiés els elements de geometria d'Euclides, en què es fonamentaven la perspectiva, l'astronomia i totes les ciències mecàniques. Va aconseguir el llibre d'Euclides i va començar a estudiar matemàtiques pel seu compte.

L'afició de Mary per l'estudi no era vista amb bons ulls per la família; l'única persona que estava al seu favor era un oncle seu, Thomas Somerville, casat amb una germana de la mare. Va ser l'únic que va apreciar la seva intel·ligència i que va esperonar-la a seguir aprenent. Ell mateix va ensenyar-li llatí.

El 1804, Mary va casar-se amb Samuel Greig --parent llunyà per part de la mare--  i la parella va establir-se a Londres, on ell era cònsol de Rússia. Com anys enrere a la família de Mary, al seu marit tampoc li agradava que ella estudiés; no creia que fos adequat per a una dona. Samuel va morir tres anys després que es casessin i ella, amb les dues criatures que havia tingut, va tornar a viure a casa dels pares, prop d'Edimburg, i va poder de nou endinsar-se en el món de les matemàtiques, mentre duia una vida retirada, com a vídua.

Una amistat feta en aquella època de la seva vida va contribuir enormement a fixar el futur de Mary en el món de la ciència. Es tractava de William Wallace, que aleshores era professor en un college militar i després va ser catedràtic de matemàtiques a la Universitat d'Edimburg. En una època en què les matemàtiques no progressaven en el país, Wallace s'havia posat al dia dels avenços fets en el continent europeu i n'havia adoptat els mètodes en la seva recerca. Va recomanar a Mary alguns treballs recents de matemàtics alemanys i francesos destacats, especialment el Traité de Mécanique Céleste de Pierre-Simon Laplace (1749-1827).

El 1812, Mary va tornar a casar-se. El seu segon marit era William Somerville, fill d'una germana de la seva mare i de l'oncle que havia entès i alimentat l'afició de la noia per la ciència. William, que també era vidu, tenia 41 anys i s'havia instal·lat a Edimburg després d'una carrera com a metge militar a les còlonies. Com Mary, tenia una gran afició per la ciència i el 1813 va ser elegit membre de la Royal Society d'Edimburg (les dones no en podien ser membres). Ella va seguir ampliant els seus coneixements matemàtics i junt amb el seu marti va començar a estudiar mineralogia.

El 1816 William va ser traslladat a Londres per treballar a l'Hospital de Chelsea per a soldats retirats i aviat tota la família va anar a viure a la citat del Tàmesis. Això va ampliar l'horitzó científic de la parella i al cap d'un any William va ser elegit membre de la Royal Society de Londres. Això va facilitar a Mary l'accés a les activitats que s'hi organitzaven (aquesta societat científica també barrava el pas a les dones com a membres). Ell va llegir en una sessió científica una comunicació signada per Mary, que descrivia uns experiments sobre les radiacions solars.

El 1827, any de la mort de Laplace, Mary va rebre un encàrrec que va orientar-la cap a una altra activitat relacionada amb la ciència: la seva divulgació. Lord Henry Brougham, polític i reformador de l'educació, que de jove havia estudiat matemàtiques a Edmbjurg, va convidar-la a escriure una versió anglesa del Traité de Mécanique Céleste de Laplace. Lord Boughan va ser el fundador de la Societat per a la Difusió del Coneixement Útil, que tenia com a objectiu apropar a la societat les grans obres de la literatura i de la ciència. Mary hi va estar treballant quatre anys i l'obra que en va resultar no es limitava a la traducció; el material estava presentat de manera comprensible. A més, va voler que l'astrònom John Herschel el revisés i decidís si valia la pena publicar el llibre. L'opinió de Herschel va ser completament favorable i el 1831 va sortir el llibre, que va tenir molt bona acollida. Com que, pel fet de ser dona, Mary no podia ingressar a la Royal Society, per reconèixer el seu treball, el seus amics que n'eren membres d'aquella van fer encarregar un bust seu que encara es troba en un dels salons d'aquella institució.

Aquella versió de l'obra de Laplace seguia sent massa especialitzada per a un lector corrent, excepte en la seva introducció, que va servir de base per a un altre llibre de Mary --The Connexion of the Physical Science-- que tractava de propietats de la matèria, òptica, temperatura, electricitat i magnetisme, i astronomia general. Va ser l'obra que va donar-li més fama i que també va ser acceptada pels acadèmics. De fet, el mateix any de la seva publicació (1834) va ser elegida membre honorari de la Royal Irish Academy --la primera dona admesa en aquella categoria-- i l'any següent van fer-la membre honorari de la Royal Astronomical Society, juntament amb l'astrónoma Caroline Herschel (1750-1848), i van concedir-li una pensió anual de 300 lliures.

Quan William Somerville va jubilar-se de l'Hospital de Chelsea, el 1838, la parella va anar a viure a Itàlia, a Florència. Allà, Mary va escriure un llibre que també tindria molt d'èxit, Physical Geography, que va publicar-se el 1848. Sempre havia tingut interès per les ciències de la Terra; a Edimburg va estudiar mineralogia i a Londres va fer bona amistat amb Charles Lyell, que era el principal geòleg d'aquell temps, i amb Robert Murchison, un altre geòleg que començava a destacar. Aquest llibre era un compendi del coneixement enciclopèdic sobre la Terra que Mary havia après al llarg dels anys. Se'n van fer nombroses edicions i quan ella tenia ja 88 anys, encara en va revisar la sisena, que seria la darrera.

Després de la mort del seu marit, el 1860, Mary va buscar alguna altra activitat en què entretenir-se i va concentrar-se en una nova matèria que estava avançant molt: la biologia. Després de cinc anys de treball i quan ja tenia gairebé noranta anys, va publicar el llibre Molecular ans Microscopic Science. però allò que l'atreia realment eren les matemàtiques i, fins al dia de la seva mort, el 29 de novembre de 1872, cada dia va dedicar unes hores a la lectura per posar-se al dia en els avenços en matemàtiques i en astronomia.

També va escriure unes memòries (Personal Recollections), que són un registre històric de la seva vida i de la societat del seu temps.

Mary Somerville era una gran coneixedora de les matemàtiques i de l'astronomia, però a penes en va fer recerca. Potser en unes altres circumstàncies, més propícies per a la participació de la dona en el món de la ciència, les coses haurien anat d'una altra manera. Tanmateix la seva tasca recopiladora de coneixement va tenir uns fruits excel·lents en els llibres que va publicar.

Per saber-ne més:
- Mary Somerville, mathematician and astronomer of underused talents, per Mary T. Brück. Journal of the British Astronomical Association 106:201-206 (1996)