Després de caminar una mica enmig de la gent i d'aturar-me a llegir pancartes i cartells, he dubtat si em trobava a la plaça de Catalunya o a la Puerta del Sol:
Enmig de tants de textos en castellà, n'he trobat alguns en català. Els iaioflautes (o 'iai@flautas', com diuen les seves pancartes) eren també per la plaça, amb pancartes en català, i també els textos de les armilles grogues del seu "uniforme". Però els cartells individuals que duien alguns eren en castellà.
A qui creu que el castellà es troba en perill a Catalunya, li diria que fes un volt per la plaça més popular de la ciutat mentre es commemora el 15M i veuran quina és la llengua que està en perill. O és que només s'indignen els castellanoparlants?
Potser us interessarà:
- Amb Nadia a la plaça de Catalunya (aquest bloc, 20.05.2011) Visita a l'acampada del 2010, amb Nadia, periodista egípcia que va viure en directe els fet de la plaça Tahrir, a El Caire.
- Més sobre l'acampada (aquest bloc, 22.05.2011) Algunes reflexions que em vaig fer sobre l'acampada de la plaça Catalunya.
Mercè, tens molta raó. És evident que no és el castellà la llengua més amenaçada a Catalunya. També és evident que els catalans estem tan acostumats a l'humiliació que tot ho podem aguantar amb aquella alegria. Som els nostres pitjors enemics i no veig la manera d'escapar d'aquesta tendència.
ResponEliminaO és que potser s'hauria d'aprofundir més en quins són els sectors que han acabat per protagonitzar aquests moviments que van començar, aquí, més 'catalanistes'?
ResponEliminaLa veritat, no sé a què atribuir-ho. La crisi afecta tothom, catalanoparlants i castellanoparlants, i tota la societat té motius per estar indignada.
ResponEliminaAllau, vols dir que els catalans no expressem la nostra queixa?
Júlia, a mi no em sembla que aquest moviments comencessin aquí més catalanistes. L'any passat vaig tenir la mateixa impressió que ahir les vegades que vaig passar per la plaça Catalunya quan hi va haver l'acampada. I vaig recordar que, el juliol de 2010, el poble català havia manifestat rotundament la seva indignació per molts greuges que venien de ponent. Però, com que era una queixa només de Catalunya, i d'una sola tarda, la cosa no va anar més enllà, tot i que molts mitjans de fora, se'n fessin ressò.
Benvolguda Mercè, volia reconèixer la teva tasca i el teu bloc amb el Premi Liebster Bloc per un munt de raons:
ResponEliminahttp://sorrobloc.blogspot.com.es/2012/05/premi-liebster-blog-aquest-blog-ha.html
Moltes gràcies per existir !!!
Gràcies per les floretes i pel premi, però el meu bloc no s'ajusta a les bases del premi que indiques: "nominar els teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors)". El meu bloc s'havia mantingut durant mesos propers als 200 seguidors, però sense superar aquesta xifra i la setmana passada vaig veure que en pocs dies arribava als 200 i quan escric això són 208.
ResponEliminaMolt interessants les fotos i les teves reflexions. A Palma és igual.
ResponElimina