Tot recordant Montserrat Roig

Vaig ser una devoradora dels llibres de Montserrat Roig. També de les seves entrevistes a Televisió (Personatges, em sembla que es deia). I no em perdia els seus articles a l'Avui, que va publicar els darrers anys de la seva vida. També havia llegit entrevistes que havia publicat en altres diaris o revistes; en recordo especialment la que va fer a Rita Levi Montalcini, que conservo per algun racó. La mort de Montserrat Roig va deixar un gran buit en la literatura catalana.

M'uneixo a l'homenatge que li fa blocosfera i ho faig reproduint dos fragments del que Montserrat Roig diu a Maria aurèlia Capmany en una conversa:

Jo crec que no hi ha fórmules per escriure i que ningú no pot aconsellar l'altre com ho ha de fer. Una mateixa ho va descobrint. I amb les pròpies dificultats, amb els propis errors i, sobretot, amb el dubte constant de si tens o no tens talent. Després, a poc a poc, saps el que vols. I apostes per escriure bé. En definitiva, busques emocionar, tant el cor com la ment, i si ho fas malament, ni emociones ni convences. Suposo que a tu també et devia passar al començament. Sovint parles de la influencia de Salvador Espriu...

Els catalans als camps nazis va néixer perquè m'ho va dir en Josep Benet. Aquest llibre, a mi, em va desvetllar molt. Potser perquè, per primera vegada a la vida, descobria el sofriment, el de debò. I a més, el sentiment d'impotència, perquè el dolor d'una víctima dels nazis ja no tenia retorn. Aquesta gent havia patit, havia arribat fins als límits i res del present, és a dir, del després els ajudava a tornar altra vegada a això que anomenem realitat, tret d'algun cas escadusser.