La segona desaparició de Majorana

Dimecres, en arribar a casa després de veure la pel·lícula I ragazzi di via Panisperna, vaig afanyar-me a buscar el llibre de Jordi Bonells La deuxieme disparition de Majorana, que tracta del mateix tema, per fullejar-lo i rellegir-ne algun fragment. El vaig comprar el 2004 per casualitat. Feia poc que havia conegut la novel·lesca història del físic italià Ettore Majorana, desaparegut sense deixar rastre el 1938, als trenta-un anys, i en veure el llibre de Bonells a l'aparador de Jaimes no vaig poder resistir la temptació d'entrar-hi i comprar-lo. El vaig llegir gairebé d'una tirada, perquè la història atrapava i també --ho he de reconèixer-- perquè no és molt llarg.

Tant com el llibre, em va interessar l'autor, Jordi Bonells, un escriptor català no només de nom, sinó de naixement, que escrivia en francès i de qui abans d'aquell dia jo no sabia res. Després he anat sabent-ne més coses, fins i tot que tenim persones conegudes comunes. Nascut a Barcelona, viu a França des de 1970 i és professor universitari a Còrsega, tot i que té el seu domicili a Marsella. En els fons m'ha semblat veure un nexe entre Bonells i el seu personatge: Bonells també va "desaparèixer", però de la literatura espanyola, després d'haver guanyat o estat finalista d'alguns premis literaris. Què devia fer-lo desaparèixer del panorama literari espanyol? Un altre misteri.

Per construir la trama d'aquesta novel·la sobre Majorana, Bonells va partir de seu coneixement d'un llibre de Sciascia (La scomparsa di Majorana, 1975) que situa el científic desaparegut en un convent, i que basa la seva desaparició en una crisi de consciència del jove físic, que intueix les aplicacions destructives que pot tenir la recerca del grup que liderava Enrico Fermi. De fet, quan poc després Enrico Fermi va emigrar als Estats Units, va participar en el projecte Manhattan, que va produir la primera bomba atòmica durant la segona guerra mundial.

La deuxieme disparition de Majorana combina fets reals amb una trama de ficció, d'allò que tal vegada s'esdevingué. Té característiques de novel·la negra i alhora d'assaig i periodisme d'investigació. Escrit en primera persona, descriu la cerca d'Ettore Majorana que va fer Bonells --o que ell inventa que va fer-- per l'Argentina, i creu haver-lo trobat amb una nova identitat. Em vaig quedar amb el dubte si alguna part de la història que hi narra era una crònica real o si tot era una trama de ficció. La confusió ve perquè els resums biogràfics diuen que Bonells ha viscut un parell d'anys a l'Argentina; perquè en el llibre parla del seu pare i de Barcelona, ciutat on va néixer; perquè hi esmenta Jean-Marc Lévy-Leblond, professor de física a la universitat de Niça i assagista, amb qui manté realment una bona amistat, i també escriptors que existeixen realment; o perquè fa referència a la tesi de Sciascia sobre els motius que podien haver empès Majorana a desaparèixer.

Com diu Bonells en una entrevista, "moltes vegades el narrador es disfressa d'autor i l'autor de narrador perquè generar confusió i incertesa pot ser eficaç narrativament". El fet que el narrador del llibre s'anomeni Jordi, com ell, ajuda a la confusió. Tanmateix, Bonells diu: "també Pujol s'anomena Jordi i no crec que se'ns pugui confondre..." És cert que aquesta tècnica de fondre autor i narrador pot ser eficaç narrativament, però m'agradaria saber on acaba l'autor i comença el narrador o al contrari. De tota manera, és un d'aquells llibres que em fan pensar que no he perdut el gust per la lectura, com crec de vegades, sinó que no sempre encerto en la tria  de les obres adequades.

Hi ha una versió castellana de 2005:
La segunda desaparición de Majorana
Jordi Bonells
Ed. Funambulista
ISBN 84-934532-9-3
216 pp

Entrada relacionada:
- Els nois de la via Panisperna (aquest bloc, 19.11.2011)