És que ja no hi ha mars?

Europa i la Mediterrània en un atlas de 1375 (còpia del s. XIX)

"A quin costat hi ha l'oceà?", en va preguntar una vegada un professor de Boston en una excursió biològica pel delta de l'Ebre. "A cap costat. Però si et refereixes al mar, és darrera d'aquells matolls", vaig respondre-li jo. "Aquí no tenim oceà, sinó mar."

Als Estats Units, on les aigües que banyen les seves costes són oceàniques, la gent acostuma a parlar de the ocean i sembla que hagin oblidat la paraula sea (mar). Ho he sentit especialment en el món de la ciència, on sembla que caldria ser més rigorós. Perquè de vegades no es refereixen a un oceà en concret, sinó al mar com al conjunt d'aigües salades que cobreixen bona part del planeta.

Aquest costum nord-americà (no m'he fixat si és també propi dels britànics) ja s'ha estès al castellà i al català. Fa unes dies, en una reunió de microbiologia, una ponent va explicar un interessant projecte de recerca en el qual participa i que estudia la diversitat microbiana marina. Vaig pensar que l'estudi s'havia fet a l'Atlàntic, al Pacífic o algun altre dels oceans de la Terra, perquè ella es referia repetidament a l'oceà. Però ve't aquí que, entre tota aquell aigua salada de què parlava, tímidament va treure el cap la Mediterrània.

L'edició catalana del llibre Els Elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l'Univers diu de l'oxigen que "és l'element més abundant a la Terra: correspon gairebé a la meitat de l'escorça terrestre i al 86% del pes dels oceans. No obstant això, l'escorça terrestre i els oceans no són fets d'oxigen pur...". I a l'entrada oxigen de la Viquipèdia llegeixo, també sobre l'oxigen, que "és el component principal dels oceans de la Terra (88,8%) en massa". Què passa, doncs? És que en els mars no hi ha oxigen?

De tota manera, miro què hi diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC)i a l'entrada oceà, com a substantiu hi trobo dues definicions:

2 1 m. [LC] [GL] [GG] Massa total d’aigua salada que cobreix el 71 % de la superfície terrestre.
2 2 m. [LC] [GL] [GG] Part de les cinc en què es considera dividida aquesta massa. Oceà Atlàntic, Pacífic, Índic, Àrtic, Antàrtic.

O sigui, que qui estava equivocada era jo, per creure que l'aigua de la Mediterrània era d'un mar i no d'un oceà. Però, si és d'un oceà, de quin? L'Atlàntic és el més proper i s'hi comunica, però a través d'un pas molt estret (Gibraltar) en relació a les dimensions de l'Atlàntic.

Al pas que anem, l'entrada 'mar' podrà eliminar-se del DIEC en el futur. Haurà esdevingut una paraula obsoleta.