Un femtosegon és la milbilionèsima part d'un segon, és a dir, un segon conté 1.000.000.000.000.000 femtosegons. Podem pensar que és una ximpleria filar tan prim en la mesura del temps. Si gairebé no ens adonem de la durada d'un segon, per què voldríem mesurar-lo en femtasegons? Però hi ha un tipus de tecnologia, anomenada precisament del femtasegon, que treballa amb processos en què les freqüències són tan baixes que es mesuren em femtosegons.
Pel que fa als gigabytes i petabytes, primer caldria saber què són el els bytes. Un byte és un grup de bits (un bit és la unitat d'informació mínima en informàtica i en teoria de la informació), normalment vuit. A mesura que ha anat augmentant la capacitat de memòria dels ordinadors s'han anat canviant els prefixos per indicar-la, per no haver de fer servir molts de zeros. És més fàcil i pràctic dir que la memòria d'un disc dur és de dos gigabytes, que no pas dir que és de mil milions de bytes o haver d'escriure 1.000.000.000 bytes. Quant al petabyte, equival a mil bilions de bytes, es a dir a 1.000.000.000.000.000 bytes.
Aquests prefixos són els oficial del sistema internacional d'unitats:
Prefix |
Símbol |
Factor |
yotta-
|
Y
|
1024
|
zetta-
|
Z
|
1021
|
exa-
|
E
|
1018
|
peta-
|
P
|
1015
|
tera-
|
T
|
1012
|
giga-
|
G
|
109
|
mega-
|
M
|
106
|
kilo-
|
k
|
103
|
hecto-
|
h
|
102
|
deca-
|
da
|
101
|
deci-
|
d
|
10–1
|
centi-
|
c
|
10–2
|
mil·li-
|
m
|
10–3
|
micro-
|
m
|
10–6
|
nano-
|
n
|
10–9
|
pico-
|
p
|
10–12
|
femto-
|
f
|
10–15
|
atto-
|
a
|
10–18
|
zepto-
|
z
|
10–21
|
yocto-
|
y
|
10–24
|
Els extrems d'aquesta escala em fan vertigen. No puc imaginar-me res que es mesuri amb yotta-el-que sigui ni yocto-el-que sigui.
Mercè, si un yotta- et sembla molt gran, imagina un Googol (10 elevat a 100). És una xifra tan, tan gran, que és més gran que el nombre d'àtoms que hi ha a l'Univers. I un Googolplex és encara molt més gran. És 10 elevat a un Googol. O sigui 10^(10^100). I el Googolplex empal·lideix davant del nombre de Graham, que és el nombre més gran que s'ha emprat mai en una demostració matemàtica. És tan immens que els matemàtics ni saben quantes xifres té. Però en coneixen les deu útimes:...2464195387. (Tot això ho he après d'un documental fascinant de la BBC "To infinity and beyond" que he estat revisant aquests dies)
ResponElimina(Vaig llegir a algun lloc, o sentir dir, Google es diu Google perquè Sergei Brin i Larry Page, els seus fundadors, es van confondre al escriure Googol. Però potser és una llegenda urbana.)
Per la banda dels nombres petits, es poden aplicar en la física quàntica. Segons la Wikipedia, la massa d'un protó és de 1,672 621 637(83)×10−27 kg. Per tant, si no m'erro en les conversions, la massa d'un protó és de 1,672 yoctograms.
El fascinant món dels nombres....
Joan, gracies per la informació sobre aquests números. Jo també he llegit en algun lloc això de Google i el googol.
ResponEliminaDe vegades penso que sóc bastant "anumèrica", perquè em resulta impossible imaginar-me quantitats enormes o les tan tan petites. I no tan pel nombre, com per allò que representen. Que hi hagi freqüències que necessitin d'un femtosegon com a unitat o els petabytes d'aquest conjunt d'ordinadors d'IBM.... És aclaparador!
Si et serveix de consol els matemàtics tampoc no poden imaginar aquestes xifres que, d'altra banda, em fa l'efecte que no els resulten especialment útils.
ResponEliminaPel que fa a les freqüències, la unitat de mesura és el Hertz. Em fa l'efecte que tu parles de tecnologia de làser ultracurt -- lasers que emeten flaixos de llum de durada curtíssima (i altíssima potència). El que és ultracurt és la durada del feix de llum que, com qualsevol durada, es medeix en segons -- en aquest cas en femtosegons. Altra cosa és la frequència de la llum emesa per aquest làser -- és a dir, el color del làser.
Fent una analogia simplificadora podríem dir que el llum (làser) està encès durant un període brevíssim, independentment del color de la bombeta.
Joan, no em vaig expressar bé; ja sé que un segon --o els seus múltiples i submúltiples-- mesuren un temps i no una freqüència. Volia dir que el temps que es tenia en compte era el femtosegon. Gràcies per aclarir-ho.
ResponElimina