diumenge, 10 de juliol del 2011

Per què no he anat a la manifestació del 9 de juliol

Fa unes setmanes vaig rebre una invitació per participar a una manifestació que es pensava fer el 9 de juliol --un any després de la gran manifestació del 10 de juliol de 2010-- perquè ja anava "essent hora de tornar a posar damunt la taula l'opció que propugna la llibertat del nostre poble".
Manifestació 9 de juliol 2010

Semblava que es convocava especialment perquè, des que va començar el moviment dels "indignats" a mitjans de maig, el projecte sobiranista que s'havia anat bastint durant l'últim any havia quedat eclipsat per altres reivindicacions.

Em compto entre les persones que creuen que el moviment dels "indignats", tot i tenir aspectes positius, és un projecte centralista que ha estat arraconant aspiracions i greuges pendents del poble català. M'ha recordat una mica aquell café para todos de fa unes dècades i l'he vist com una cortina de fum que ha amagat molt altres problemes. Vaig anar un parell de cops a la plaça Catalunya, però en veure en què anava derivant tot allò, no hi vaig tornar.

Malgrat això, no em va semblar oportú convocar una manifestació a Barcelona com la de 2010, especialment perquè fa poques setmanes ja hi ha hagut a Barcelona una manifestació derivada de les protestes dels "indignats". Crec que són massa manifestacions i massa mogudes en molt poc temps, encara que sigui per causes diferents.

Com que això és el que jo penso i no volia influir en ningú, no he expressat abans la meva opinió, però des que en vaig rebre la comunicació vaig decidir que aquesta manifestació no anava per mi. Després he vist que no devia ser l'única que pensava així perquè moltes institucions que el 2010 van intervenir directament en l'organització d'aquella manifestació o li van donar suport, enguany n'han quedat al marge.

Foto: M. Piqueras, 9 de juliol 2010
a

6 comentaris:

  1. Fina10 de juliol del 2011, a les 2:50

    "Em compto entre les persones que creuen que el moviment dels "indignats", tot i tenir aspectes positius, és un projecte centralista que ha estat arraconant aspiracions i greuges pendents del poble català. M'ha recordat una mica aquell café para todos de fa unes dècades i l'he vist com una cortina de fum que ha amagat molt altres problemes".

    Subscric les teves paraules.

    I no, no has estat l'única.És molt important veure qui convoca una manifestació i valorar si és el moment de convocar-la.

    ResponElimina
  2. Lectora corrent10 de juliol del 2011, a les 16:52

    Gràcies pel comentari, Fina. Crec que ha estat una cosa precipitada.

    ResponElimina
  3. Ofelia10 de juliol del 2011, a les 17:26

    Potser pixo fora del test, però a qui convoca una mani una tarda de'un cap de setmana de juliol no l'hi interesa l'èxit sino el fracàs.

    ResponElimina
  4. Fina10 de juliol del 2011, a les 17:44

    Ofelia, tu diries que va ser un fracàs la manifestació del 10 de juliol de l'any passat, una tarda soleiada d'un cap de setmana ?

    ResponElimina
  5. Fina10 de juliol del 2011, a les 18:55

    "tarda assolellada" en català barceloní. :-)

    ResponElimina
  6. Lectora corrent10 de juliol del 2011, a les 19:29

    Ofèlia, crec que l'èxit depèn més de la força de la convocatòria que del dia de la setmana i el mes de l'any. Com diu la Fina, la del 2010 era també un dissabte del mes de juliol i fixa't el ressò que va tenir la crida.

    No combrego amb cap partit, però estic d'acord amb les paraules d'Artur Mas que he llegit fa una estona a Vilaweb: "L'avenç nacional de Catalunya no és obra per impacients, sinó per a perseverants." Crec que la manifestació d'ahir va ser cosa d'impacients.

    ResponElimina