Aquest cap de setmana, el so de Barcelona és el so característic de les Harley Davidson, aquestes motos tan especials que semblen fetes per a gent també molt especial. Sense moure'm de casa, aquest matí estic sentint sovint aquell pop-pop... pop-pop... pop-pop... que em sembla haver llegit que és un so patentat i cap altre enginy pot repetir.
Divendres, a l'avinguda de Maria Cristina ja n'hi havia centenars, potser alguns milers. No n'havia vist mai tantes alhora. Vaig estar una estona vagarejant per allà, observant les motos i els seus propietaris, molts d'ells amb un aspecte semblant: tirant a madurs --potser perquè no deu ser fàcil que un noi o una noia jove es puguin comprar una moto que imagino molt cara--, vestits de negre, amb molt de cuir --això és típic de molt moteros, encara que no condueixin una HD-- cabell llarg, recollit en una cua, de vegades també barba, robusts... Molts d'aquest conductors de HD que tenen ja més cabell gris que del color original em recorden la generació beat de la dècada de 1960, un món que no conec bé perquè jo preferia els hippies. De fet, diuen que allò que uneix als riders de les HD no és únicament la moto de dimensions gegantines i so característic, sinó una filosofia de la vida.
 |
| Amb xinxetes, com la jaqueta del seu amo |
I el so que inunda Barcelona aquest cap de setmana:
Fotos: M. Piqueras, 8 de juliol de 2010
També els uneix el cretinisme de conduir motos que fan un renou espantós, són incòmodes i d'un xaronisme espectacular. Un altre doi que ens arriba dels EUA.
ResponEliminaMart, suposo que també tenen en comú disposar de diners per comprar una moto com aquesta, que m'imagino que deuen ser molt cares. Pel que fa al renou, trobo que, en relació al seu volum, no són motos molt sorolloses. Hi ha ciclomotors que fan un soroll molt més escandalós.
ResponElimina