dilluns, 11 d’abril del 2011

La glicina del jardí Mercè Rodoreda

Quan la reunió que m'ha dut aquesta tarda a l'Institut d'Estudis Catalans ha acabat, he anat a veure com estava el jardí Mercè Rodoreda que hi ha a la primera planta de l'edifici, aquella mena de terrat enjardinat, amb plantes que surten a les obres de Mercè Rodoreda. La glicina que s'enfila pels arcs de la terrassa-jardí està florida; com que té encara la fulla petita, es veu millor com pengen els raïms de flors d'aquesta planta enfiladissa:

La glicina (Wisteria floribunda) és una planta d'origen japonès que s'ha escampat per molts països com a planta de jardí i se n'han obtingut molts varietats, amb flors de colors diferents, raïms de mides diverses i tipus de creixement variat. Una proteïna d'aquesta planta, del grup de les lectines, es fa servir en biotecnologia i medicina perquè s'uneixen a sucres de manera molt específica. Hi ha Laboratoris que venen reactius fets a partir de la lectina de la glicina.

Potser us interessarà:
- Les camèlies de Mercè Rodoreda (21.02,2010
- Donzella d'entre veles (20.04.2009)
- El jardí Mercè Rodoreda: un oasi ciutadà (23.06.2008)
a

2 comentaris:

  1. M. Fontboté13 d’abril del 2011, a les 9:37

    La glicina per a mi es un retorn a la infància feliç i la arribada de la primavera al jardí que teniem a Granada. Com anécdota, allà a les flors de glicina en deien 'conejitos' i ens les menjavem com gotims de raïm doncs tenen un gust dolç (exceptuant alguna que portava formiga inclosa)

    ResponElimina
  2. La lectora corrent13 d’abril del 2011, a les 12:11

    Montse, em sembla que la glicina és una d'aquelles plantes enfiladisses que ja no estan de moda. Si més no, és la impressió que tinc perquè gairebé sempre l'he vista en jardins de cases antigues. No sabia que les flors fossin dolces, per la flaire que desprenen és de dolçor.

    ResponElimina