Els nostres microbis (per al Max)

(Dedicat al Max, que avui fa nou anys. Per molts anys, Max!)

El cos humà és ple de microbis, per dins i per fora, Només en el budell d'una persona adulta ja n'hi ha uns cent bilions (un 1 seguit de catorze zeros!: 100.000.000.000.000). Però no hem de tenir por de tenir tants microbis; al contrari, sense ells no podríem viure. El que passa és qui hi ha alguns microbis que ens causen malalties i per això la paraula "microbi" ens fa pensar en coses dolentes. És com si penséssim que totes les plantes i tots els animals són perillosos perquè hi ha plantes que són verinoses i perquè hi ha animals que ataquen els humans i altres animals.

Bacteri típic del budell (Foto: JH Carr, CDC)

A la nostra pell també viuen molts microbis, però no tants com en el budell. Per exemple, posant la mà damunt d'un platet de vidre dels que es fan servir per estudiar els microbis, i deixant-ho després uns dies, es van multiplicant fins que formen unes agrupacions (les "colònies") que ja es poden veure sense que calgui un microscopi. Hi podríem veure coses com aquesta:

Colònies microbianes de la mà (foto: M. Berlanga; mà: una alumna)

Cada puntet diem que és una "colònia": un grup de microbis que són tots iguals entre ells perquè el grup s'ha format a partir d'un microbi que s'ha anat reproduint. La nostra visió no és capaç de veure els microbis que hi ha damunt la pell, però si això fos possible, veuríem que en alguns llocs n'hi ha molts més que en d'altres. Això és perquè la nostra pell no és igual per tot el cos.

A les zones del cos que acostumen a estar sempre seques --excepte quan ens banyem o fiquem a la dutxa--,  és on veuríem menys microbis, perquè només hi poden viure els que poden resistir bé la sequera. En canvi, en les zones del cos per on suem o que solen estar humides, n'hi veuríem molts més. Les aixelles, els genitals (la vulva en la dona i la zona del penis i els testicles en l'home), el melic, els peus i allà on hi ha cabells, solen ser els llocs amb més concentració de microbis.

La suor no fa olor; en canvi es parla de "pudor de suat" o "pudor de peus" i segur que coneixes aquestes olors. D'on surt, doncs? És quan creixen microbis a la suor que es forma aquesta olor que ens resulta desagradable. Els microbis es mengen la suor i la transformen en substàncies que són pudentes. En realitat, aquestes pudors és com si fossin la pudor de la caca dels nostres microbis. I quan diem que els peus fan pudor de formatge o que un formatge fa pudor de peus, no és només una manera de parlar, perquè hi ha microbis que viuen en els peus i que podrien transformar la llet en formatge.

 Per altra banda, els microbis del cos poden ser molt variats; s'han vist fins a unes 180 espècies diferents (sense comptar els de la boca, on se n'han trobat més de 600 espècies diferents), però no tots en una mateixa persona, sinó en un conjunt de moltes persones.  Uns investigadors dels Estats Units volen estudiar la diversitat del microbis que que viuen en el melic i des de fa algun temps aprofiten sempre que poden perquè la gent els deixi agafar una mostra d'aquella mena de greixet que es forma en el melic, especialment si se sua molt. Els demanen que es passin pel melic un bastonet de cotó com aquells de netejar les orelles i després refreguen la punta del bastonet sobre una d'aquelles plaques de vidre on es fan créixer els microbis. A cada placa li posen número, que només coneix la persona a qui han pres aquella mostra, i al cap d'un temps, quan ja han crescut els microbis, fan una foto de la placa i la pengen a Internet, indicant el número a què correspon perquè les persones que han participat en l'experiment puguin veure l'aspecte de les colònies (els grups de molts microbis que creixen junts) dels microbis que viuen en el seu melic.

Per donar exemple, els mateixos investigadors van fer créixer els microbis del seu melic i les seves fotos també es poden veure a Internet; són les úniques que indiquen el nom del "propietari" dels microbis. N'hi ha un (Rob Dunn) que em fa l'efecte que el dia que van fer la prova es devia rentar molt bé el melic, perquè no hi ha crescut gairebé res. Si cliques damunt de les fotos, les veuràs ampliades.

Com he escrit més amunt, la gran majoria dels microbis que viuen en el nostre cos no són dolents: n'hi ha que no causen cap molèstia o només la possible olor dels productes que generen en alimentar-se de les nostres secrecions i d'altres són beneficiosos i els necessitem. Però de tant en tant pot venir a parar al nostre cos algun microbi dels que causen infeccions, o algun dels que eren inofensius aprofita algun moment de feblesa en la nostra salut per atacar-nos i causar-nos alguna infecció. Cal prevenir aquesta possibilitat i una manera de fer-ho és rentant-nos molt bé, especialment les mans abans de cada menjar o de tocar els aliments.
                                       
Potser us interessarà:
- Xiclet per al Max (10.04.2010)
- La caseta i l'hortet (insectes per al Max) 10.04.2009
- Microbis per al Max (10.04.2008)
- Els humans i els seus microbis (29.09.2010)