Sóc de riure fàcil, però feia temps que no reia tanta estona seguida com vaig fer-ho anit, veient Pel davant i pel darrera, una adaptació de l'esbojarrada comèdia Noises off, de Michael Frayn. Per si algú havia pensat una altra cosa, vull aclarir que el títol de la comèdia fa referència al davant i al darrere d'un escenari. Perquè l'obra va d'això: de teatre dins del teatre; què passa a un costat i l'altre del decorat.El muntatge d'un vodevil per part d'una companyia de teatre que no sembla ser el súmmum de l'excel·lència en l'art dramàtic dóna peu a una història divertidíssima, en què els gags i les escenes hilarants se succeeixen, i que ens mostra les dues cares del teatre: la que veiem habitualment des del pati de butaques (el davant) i la que passa entre bastidors (el darrere). Els actors i actrius que hi intervenen, a més de passar tota l'obra anant del davant al darrere, també van de dalt a baix, perquè el decorat representa una casa de dues plantes i la trama de l'obra es desenvolupa de manera molt dinàmica en els dos nivells de la casa.
El primer i el tercer acte tenen lloc al davant; en el primer, la companyia fa l'assaig general d'una obra que han d'estrenar, i el tercer és una representació quan estan de gira amb aquella obra. El segon acte, que se situa al darrere, mostra els moments previs de la mateixa representació del tercer acte. Aquest segon acte m'ha fet recordar la commedia dell'arte, especialment algunes obres que vaig veure interpretades per Giorgio Strehler i la companyia del Piccolo Teatro di Milano, en què un diàleg divertit anava acompanyat d'una intensa activitat a l'escenari, on els actors eren també acròbates.
L'obra ha estat dirigida per Alexander Harold i en el repartiment no hi ha uns veritables protagonistes. O potser seria millor dir que tots els artistes en són, de protagonistes; potser per això en el programa no hi ha cap nom destacat i hi apareixen en ordre alfabètic: Dafniz Balduz, Anna Barrachina, Rosa Gàmiz, Saida Lamas, Enric Majó, Carles Martínez, Mònica Pérez, Pep Planas i Miquel Sitjar.
Va ser una bona dosi d'endorfines amb què ahir vaig acabar una jornada que havia estat força intensa pel que fa a la feina. Crec que l'obra serà al Borràs fins a finals de mes. Si no l'heu vista i us agrada anar al teatre també a riure, no us la perdeu!
Jo també vaig anar a veure l'obra ahir a la nit i vaig riure molt. És molt recomanable! Aprofito per comentar que l’autor de Noises Off, Michael Frayn, també va escriure Copenhague. L’obra és un diàleg entre el físic danés Niels Bohr, el seu deixeble alemany Wermer Heisenber i la dona de Bohr. Diàleg interessantíssim sobre una conversa que varen mantenir els dos físics durant la II Guerra Mundial, època en la que els dos científics estaven treballant en el desenvolupament de la bomba atòmica. Crec que el TNC té previst representar aquesta obra en el seu programa d’enguany. Jo no me la perdré!
ResponEliminaLorena, sóc molt dolenta per recordar noms i no identificava l'autor de "Noises Off" amb l'autor de "Copenhaguen", una obra molt més seriosa. No l'he vista, però he assistit a diverses lectures dramatitzades que se n'han fet (unes quantes vegades a l'Observatori de la Comunicació Científica de la UPF i en el marc d'un congrés de comunicació científica a A Coruña). Així com a "Noises Off" hi ha un component visual molt important, a "Copenhaguen", la força recau en el que s'hi diu i com es diu.
ResponEliminaLa vaig anar a veure quan la van estrenar ja fa uns anyets, amb d'altres actors i era força distreta. Me n'alegro que la tornin a fer, riure no fa mal, en contra del que pensen alguns :)
ResponEliminaClídice, no és únicament que no faci mal, riure, sinó que fa molt de bé.
ResponEliminaAnit a mesura que la comèdia s'anava desenvolupant, tenia la sensació que aquella història no m'era nova. La trama i els personatges m'eren familiars. Penso si no l'hauré vista alguna de les anteriors vegades que l'han feta a Barcelona. De tota manera, en els meus records no veig un decorat amb dues plantes ni aquell moviment dels actors que anit em va recordar la "commedia dell'arte".
Hi ha una pel·lícula del Noises off de l'any 1992. Va ser dirigida per Peter Bodganovich, i amb actors com Carol Burnett, Michael Caine i Chrstopher Reeves -en Superman abans de l'accident- que a casa varem veure per la televisió i que les meves filles recorden amb especial plaer.
ResponEliminaLectora corrent, la vegada anterior que ho van fer a Barcelona, la casa de l'obra tenia dues plantes. Recordo perfectament l'Abel Folk tirant-se escales avall amb greu risc de fer-se mal... Fins i tot un crític d'algun diari ho va destacar.
Claudi, penso si no podria ser que l'obra que representen dins d'aquesta obra potser existeixi, perquè jo recordo molt bé una obra anglesa de teatre en què els amos de la casa viuen fora del Regne Unit per evadir impostos i el dia que tornen d'amagat hi ha més gent a la casa, i fins i tot un lladre hi entra a robar. Com en l'obra que representen els actors de "Noises Off". En canvi, la resta de la trama --tot l'enredo del "darrera"-- era nova per a mi.
ResponEliminacom es diuen els personatges?
ResponEliminaAnònim, no ho recordo. Però si busques per Internet, segur que ho trobaràs.
ResponEliminaSabeu si la falta d'ortografia del títol de l'obra té alguna raó de ser?
ResponEliminaCoral, penso que potser sigui perquè es va estrenar abans de 1995, any de publicació del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, que és l'actual diccionari normatiu. Quan jo vaig estudiar català, 'darrera' era també preposició i nom. Dels diccionaris anteriors només conservo el de sinònims de Pey i l'autor hi fa servir la forma 'darrera'. Ala gramàtica de Pompeu Fabra trobo aquest exemple: "No et posis tan al darrera".
ResponElimina