Vaig pensar en el 5è Congrés de Comunicació Social de la Ciència en el qual havia participat i en algunes de les coses que s'hi van dir o en les diferències en relació a altres edicions del Congrés. Un tret diferencial d'aquesta edició en relació a les anteriors és que s'hi ha debatut més sobre nous mitjans. La comunicació de la ciència s'està obrint nous camins. Per una banda, en el seus aspectes tècnics, amb les moltes possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació. En vàrem tenir una mostra amb l'ús de Twitter que es va fer en el mateix Congrés i que vaig comentar aquí fa uns dies. Per altra banda, estem immersos en la societat de l'oci i hi ha qui sap aprofitar molt bé aquest desig de diversió que té la gent per divulgar tot divertint. En el Congrés es van presentar algunes activitats divulgatives que atreuen el públic perquè es presenten com un entreteniment o un espectacle.
Un tema que sembla inevitable en aquests congressos i en qualsevol reunió de comunicació científica és la relació entre la comunitat científica i la de periodistes i els debats sobre qui ha de divulgar la ciència. És un debat en el qual no m'agrada entrar perquè no s'arriba mai a un acord i perquè jo mantinc una postura eclèctica i com en tantes altres coses la meva resposta és: "depèn". Penso que ha de divulgar la ciència qui sàpiga fer-ho, ja sigui amb formació científica o periodística. Conec científics que divulguen molt bé, que saben posar-se al nivell de la persona del carrer i explicar-los conceptes científics de manera clar a i sense avorrir. I conec periodistes i comunicacors sense una formació científica de base que saben mantenir el rigor científic en la seva presentació del tema que tracten.
De vegades el debat va més enllà i també inclou el paper dels mitjans: la seva missió és divulgar --i per tant, formar-- o han de limitar-se a informar? I aquí torno a ser eclèctica: crec que un article d'un diari o una notícia de ràdio o televisió poden fer les dues coses; malgrat que el seu objectiu primer sigui informar, poden ser també eines per a la divulgació. Hi ha periodistes que ho fan molt bé, que aprofiten la notícia per aportar informació complementària que ajudi el lector o lectora a aprofundir el tema tractat. Malauradament, en la premsa escrita, l'espai i el temps són factors limitadors. L'espai --o fins i tot el no-espai, que la notícia ja preparada acabi no publicant-se-- depèn de les notícies que aquell dia arribin a la redacció. Quant al temps, les presses amb què es treballa en la redacció d'un diari fan que no sempre sigui possible consultar les fonts adients per ampliar la notícia amb la informació que li donaria un caire divulgatiu.
Com tots els congressos, aquest em va servir per coincidir amb gent amb interessos comuns, per veure de nou gent que només trobes en els congressos, per establir possibles relacions de col·laboració, per parlar de feina o de projectes compartits sense presses i en un ambient relaxat. I fent-se a Pamplona, per gaudir de la cuina d'aquella terra, dels seus pinchos (els dels bars, no pas els USB), per passejar per la ciutat antiga... (Per a mi, a més, tenia el valor afegit, de trobar-me amb la meva filla, que ja fa alguns anys que viu en aquella ciutat.)
Original agenda mural de les activitats del Baluarte de Pamplona,lloc de celebració del Congrés (M. Piqueras, març 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada