Torna el debat sobre la llei del tabac

Es torna a parlar de la llei del tabac perquè el Govern central per fi s'ha adonat que aquesta llei descafeïnada que tenim és un nyap i no protegeix tota la població. No entec que els amics de recórrer tot el que s'aprova en els parlaments no portessin també aquesta llei al Tribunal constitucional. Si més no, a mi em sembla anticonstitucional que una llei no atorgui els mateixos drets a tota la ciutadania. I l'actual llei del tabac no protegeix el dret a la salut dels milers de treballadors i treballadores de bars i restaurants de superfície inferior als 100 m2 els amos dels quals van acollir-se a la possibilitat de permetre-hi fumar. La clientela, allà ella si decideix seguir fumant i arruïnar-se la salut (tot i que també està causant un perjudici a l'estat perquè després recorre al servei públic de salut), però als cambrer i cambreres, ni se'ls imposa un ambient sense fum ni tenen dret a exigir-lo.

A l'Argentina estan en procés de regulació del consum del tabac. Es tracta de ratificar el Conveni marc de l'Organització Mundial de la Salut que van signar el 2003 i que ja ha estat ratificat per 168 estats, i d'un projecte de llei sobre el control del tabac que permetria l'existència d'ambients lliures de fum de tabac, obligaria les tabaqueres a incloure en els paquets de tabac advertiments sobre el perill del consum de tabac i en prohibiria la publicitat, promoció i patrocini.

Segons explica la periodista argentina Valeria Román, tot això s'està portant d'una manera molt lenta, per diverses causes. Per una banda, hi ha hagut pressions per part de les empreses productores de tabac, que volien que es pogués seguir promocionant el tabac a les persones ja fumadores. Per altra banda, dins la mateixa comissió de treball per a elaborar una regulació del tabac, hi havia membres que eren fumadors i hi estaven en contra. En no haver-se completat el projecte en el temps que marca la llei, el primer dictamen favorable que va rebre el projecte ja no és vàlid i s'ha de tornar a tractar. Un estudi publicat a la Revista Panamericana de Salud Pública el 2007, va calcular que l'aplicació de la llei que s'esta debatent des de fa anys podria estalviar al país unes 16.000 morts anuals causades pel tabaquisme.

Fa pocs dies, la mort d'un famós cantant argentí, Sandro, ha despertat de nou el debat sobre els perills del tabaquisme. Sandro, que havia estat un gran fumador --fins a cinc paquest diaris, havia arribat a fumar-- va patir des del 1998 una greu malatia pulmonar causada pel tabaquisme. El novembre de 2009 li van fer un trasplantament de pulmons i cor, però va morir a conseqüència de complicacions postoperatòries. Conscient de la gravetat del seu cas, Sandro recomanava públicament al jovent que no fumessin. Malauradament, a aquest cantant, ídol de milions de persones, ningú no va fer-li aquesta recomanació en la seva joventut ni cap llei li va prohibir fumar enlloc en el seu país.

Contra la nostra proposta de llei que haurà de prohibir el tabac en TOT espai públic, he sentir excuses de tota mena. Una de les que sembla que vulguin"espantar" més per les repercussions socials que implicaria és la que al·leguen els restauradors, que diuen que la prohibició total causaria grans pèrdues en els seus negocis i que molts bars i petits restaurants haurien de plegar. Em semblen excuses de mal pagador. Només cal que mirin que ha passat més enllà de les nostres fronteres: França, Itàlia, el Regne Unit, Irlanda... És un plaer viatjar a aquesta països i poder entrar en un bistrot, una trattoria o un pub, gaudir d'un àpat que no està impregnat de fum de tabac, i sortir-ne sense dur-lo també impregnat en la roba i els cabells. Per no parlar de l'efecte del fum en els ulls o la gola i del més perillós efecte a llarg termini en els pulmons que l'inhalen.

Jo no sé si hauran de tancar o no bars un cop entri en vigor aquesta futura llei, més dura que l'actual. Penso que si tanquen serà més aviat per altres causes. De tota manera, m'estimo més un bar tancat que una vida perduda per culpa del tabac.