En un correu electrònic, un catedràtic d'una facultat de medicina catalana em deia ahir que els seus alumnes (tercer de carrera) són encara "crios". Aquesta afirmació m'ha sobtat una mica i m'ha fet pensar en les contradiccions de la societat actual.
Quan jo vaig estudiar a la universitat --la segona meitat de la dècada de 1960--, un noi o una noia que estigués fent tercer de carrera no era considerat un "crio". I podia tenir tan sols vint anys perquè l'edat normal d'entrada a la universitat era els disset o divuit anys (no va ser el meu cas perquè, en acabar el batxillerat, vaig fer altres coses i tenia ja vint anys quan vaig matricular-me a la universitat). En acabar els estudis, la majoria començava de seguida a treballar en un lloc de treball fix (mentre s'estudiava era normal fer feines eventuals de caire molt diferent) i, si festejaven, no trigaven gaire a casar-se i tenir mainada.
Ara tot això s'ha retardat. El batxillerat s'acaba més tard i per tant, un noi o noia que faci tercer d'una carrera té alguns anys més dels que tenien els qui estudiaven el mateix curs fa quaranta anys. En acabar la carrera --que en molts casos és més curta--, es fan màsters. Hi ha nois i noies que sembla que la seva professió sigui aquesta: estudiar màsters, un darrere l'altre. (I hi ha universitats que sembla que posin molt més interès en els seus màsters que en els estudis de llicenciatura; compareu els preus de les matrícules, potser això ho expliqui tot.)
Per altra banda, la majoria d'edat, que en la meva joventut no arribava fins als vint-i-un any, ara ja es té als divuit. I tot i que nois i noies es casin o formin famílies estables més tard, molts s'emancipen abans i se'n van a compartir pis amb amics o amigues o fan un primer intent d'aparellar-se força joves. N'hi ha, però, que prefereixen quedar-se a casa, on ho tenen tot gratis i gaudeixen d'una llibertat que a la meva generació ens estava negada. El jovent també s'inicia molt abans en la sexualitat i, en canvi, es retarda --i bastant-- la maternitat.
No estic criticant el jovent actual ni pensant que la meva generació era millor. Únicament constato les diferències. És possible que alguns d'aquests nois i noies de tercer de medicina que al professor que m'escrivia li semblen "crios", hagin hagut de prendre decisions que a la meva generació ni tan sols se'ns havien plantejat. Ve't aquí el que m'ha fet rumiar les paraules llegides en un correu elctrònic!
A mi em sembla que s'aixopluguen, si poden, en les mans protectores dels pares, però que al seu cap i al seu fer hi ha accions prou madures i són prou crítics arribada l'hora. De fet només cal sentir parlar la mainada petita ara, i sentir-los 30 anys enrere...res a veure...
ResponEliminaTens raó amb els Masters. Sembla que els continguts de moltes carreres siguin minços i necessitin un reforç important i fort que es recolzi amb bastants diners. Llavors aquella persona sí que val. És com anar fent revàlides, més cares, però.
ResponEliminaEn quan a la joventut, segons uns psicòlegs, els joves no estàven preparats per fer la "mili", perquè la vida s'havia allargat i encara eren infants, no podien resistir-ho. Jo crec que hi ha joves molt ben preparats i adults i altres que no ho seran mai, com sempre. Les noies de la meva edat, havien de cosir, estudiar piano si tenien més "possibilitats", i casar-se. Algunes feiem carreres mitges i gràcies.
Zel, jo també penso que, quan convé, mostren una maduresa que potser no aparenten. És com el que ha passat a moltes dones que vivien aixoplugades sota la protecció del marit però que, quan els ha fallat aquesta protecció --perquè el marit ha mort o emmalaltit o perquè les ha deixades-- han tret del seu interior una força insospitada.
ResponEliminaActualment no tinc gaire contacte amb mainada --a casa van deixar de ser mainada fa molts anys i de moment no tinc nets o netes, ni hi ha altra mainada a la família més propera--, però també em fa l'efecte que "creixen" abans.
M. Antònia, jo també penso que hi ha gent que mai arriba a ser adulta, o que, perquè hi arribi, cal que la vida els doni molts cops. Pel que fa a les noies, també n'hi havia que dibuixaven, oi? (o va venir després això?) I algunes, com tu, ho feien / fan molt bé.