Fa un any, quan la publicació era recent, les ressenyes que se'n van fer ja feien pensar que podia ser un llibre d'èxit (en vaig parlar aquí). Però no sé si els seus editors imaginaven que arribaria a ser una obra de la qual haurien d'anar fent nombroses reimpressions al llarg del 2009.El diari digital Affaritaliani.it, en la seva edició del 30 de desembre 2009, publica una entrevista a Lorenzo Ribaldi, director d'una petita editorial de Roma, La Nuova Frontiera, que va publicar La Piazza del diamante a finals del 2008. L'entrevistadora --Anna Casanova-- comença dient: "Hi ha llibres que deixen un senyal, que marquen. Hi ha llibres que imprimeixen, en el nostre imaginari literari, i per sempre, escenes i sensacions. Hi ha llibres que representen trobades úniques que custodiem a la nostra biblioteca i al mateix temps volem compartir amb tanta gent com sigui possible. Hi ha llibres que mai no s'obliden. La Piazza del diamante n'és un."
Les tirades dels llibres de La Nuova Frontiera solen ser d'uns 3000 exemplars. De La Piazza del diamante en van fer una tirada inicial de 2000 còpies i un any més tard en portaven ja... 40.000! A més de ser llibre més venut d'aquesta editorial, ha estat triat com a Llibre l'any pels oients del programa de llibres de Fahrenheit de Radio Tre. Quan l'entrevistadora pregunta a Ribaldi quins han estat els ingredients que han determiant aquest èxit, l'editor respon que la força del llibre rau "en la validesa i la universalitat de la història". Una història "que no està relatada de manera èpica ni heroica, sinó amb un ritme poètic" i que "revela moltes coses sobre les dones: explica un tipus determinat d'ànim femení que sembla molt fràgil però que després té una força increïble."
Durant el 2010, la mateixa editorial, que també té en catàleg El carrer de les Camèlies (Via delle camelie), traurà un altre llibre de Mercè Rodoreda: Aloma. Esperem que tingui també l'èxit que mereix.
Ep, ja sé que vam jurar no tocar més el tema, he, he, però mira això, a veure què et sembla, Nomes voldria saber si aquest senyor mereix crèdit:
ResponEliminahttp://felixjtapia.org/blog/2010/01/07/wolfgang-wodarg-acusa-a-la-industria-farmaceutica-de-fomentar-el-miedo-a-la-gripe-ah1n1/
Júlia, et respondré un altre dia a través del bloc perquè voldria informar-me'n millor (entre altres coses, perquè el dia 20 he de parlar de la grip A a Cosmocaixa). Wolfgang Wodarg és un parlamentari alemany. És cert que és metge, però està dedicat a la política des de 1992, no té publicacions, però té un consultori mèdic per Internet les 24 hores. Tot i que els seus seguidors el qualifiquin d'"expert", em temo que la seva expertesa pugui ser com la d'altres persones que han clamat contra l'OMS, però tampoc vull precipitar-me i opinar sense saber-ne res més.
ResponEliminaJa sé que no era lloc per comentar-ho, però com que hem debatut tant sobre el tema gripero m'agradaria tenir més opinions, mercès.
ResponEliminaCom a admirador de la prosa de la Rodoreda, em fa molta il·lusió aportar, com a prova del que es diu en aquest “post”, el testimoni d'en Francesco, un gran amic meu, italià, el qual i a instàncies d'un altre amic seu, també italià, va llegir la traducció de “La plaça del diamant” que esmentes: Quan em deia com li havia arribat a agradar aquesta novel·la, l'emoció que es reflectia en el seu rostre era la mostra més evident de la sinceritat dels seus mots.
ResponEliminaAssur, jo tinc una amiga --catalana-- que viu a Bolonya de fa molts anys i ha regalat aquest llibre, en la versió italiana a moltes amigues italianes.
ResponElimina