l'estil arquitectònic o l'ús a què van ser destinats. No solen fer especial esment del material de què estan fets, llevat que es tracti d'algun material "de luxe" o poc freqüent en el món de la construcció. Per altra banda, admirem les construccions del temps dels romans o dels fenicis no tant per la seva arquitectura com per la seva antiguitat. Tanmateix, què són 2000 o 5000 anys, comparats amb els milions d'anys que poden tenir les roques que van fer servir romans i fenicis?Avui, els Reis s'han avançat i aquest matí ja m'han dut un regal, un guia molt especial de Barcelona: Fòssils urbans. Barcelona, d'Anna Cornella. Aquesta guia permet conèixer una mica la història de la vida en el planeta observant el terra dels carrers i de les portalades, les façanes de les cases, els replans de les escales, les parets de les estacions de metro, els vestíbuls dels bancs i altres edificis públics...
Les ciutats i les construccions fetes pels humans se solen considerar "artificials", mentre que ningú no faria servir aquesta paraula per referir-se a un niu d'ocell fet amb branques i branquillons, trossets de llana o tela, fils, etc. Tampoc diria ningú que un termiter, veritable gratacel del regne animal (vegeu-ne els d'aquesta entrada del bloc), és una casa artificial. Durant molts segles, les primeres matèries que feien servir els humans per a bastir cases, palaus, esglésies i altres edificis eren tan "naturals" com ho puguin ser les que fan servir molts altres animals per construir el seu habitatge.
La pedra calcària és un material molt freqüent en la construcció a Barcelona. Els romans ja l'extreien de Montjuïc, on fins no fa gaire dècades hi va haver pedreres en explotació. L'anomenada pedra de Montjuïc és una roca de tipus sedimentari, formada per l'acumulació de partícules fragmentàries de carbonat càlcic (CO3Ca), un compost químic format per carboni (C), oxigen (O) i calci (Ca). Aquest carbonat càlcic prové de les parts dures de molt éssers vius, com ara les conquilles dels mol·luscs, els ossículs i espícules dels eriçons, els esculls de corall o els esquelets de molts organismes unicel·lulars. Tot aquell carbonat havia estat abans a l'atmosfera. Per això, a la Terra, el CO2 de l'atmosfera és només el 0,03%, mentre que a Venus i a Mart la concentració atmosfèrica d'aquest compost és del 98% i el 95%, respectivament (vegeu aquest quadre amb la composició de les atmosferes dels tres planetes).
La guia de fòssils urbans que ha preparat Anna Cornella conté informació sobre restes fòssils fàcilment identificables a Barcelona. Ve en forma de fitxes que descriuen els fòssils, els mostren fotografiats (indicant-ne l'escala) i en un dibuix esquemàtic; també indiquen l'antiguitat del fòssil i inclouen una fotografia del lloc on es troben. L'Eixample i Sant Martí són els districtes amb més fòssils, i els fòssils més abundants són els rudistes (uns mol·luscs amb una petxina molt desenvolupada) i les petxines d'altres mol·luscs, les garotes i les seves pues, i els nummulits (en forma de llentilla).
El gran mèrit d'aquesta guia és obrir-nos els ulls per descobrir allò que hem tingut tant de temps tant aprop sense adonar-nos-en. De vegades només hem de mirar el terra de casa o el del replà (vegeu alguns fòssils de la meva escala, a la foto). Qui la fullegi, segurament després de fer-ho veurà la ciutat d'una altra manera.
Els fòssils del meu replà (M. Piqueras)
Vaig fer fa molts anys una assignatura de geografia amb l'inoblidable professor Cassassas i en les seves sortides ens feia adonar de tot: història, paisatge, poesia, i també d'aquests fòssils presents per tot arreu, tan a la vora.
ResponEliminaJúlia, els Casassas són d'una nissaga molt especial, grans humanistes tots. Aquesta visió integrativa hauria de ser present en les sortides escolars. Ho pensava un dia en el claustre de la catedral, mentre escoltava una professora amb un grup d'estudiants que hi feien una visita. Només els explicava coses d'història i d'art. Em vaig quedar amb les ganes de dir-los que es fixessin en les formes geomètriques, que busquessin els animals --vius o representats-- del claustre, i les plantes, i que es fixessin en la irregularitat de la font de Sant Jordi, que devia ser cilíndrica quan la hi van posar, i pensessin quina podia haver estat la causa que ara tingués aquelles formes. Quina ocasió perduda per introduir una mica de ciència en la visita...
ResponEliminaJo faig el contrari. De vegades he portat grups d'escolars (i algun de no tan escolar) a fer una passejada científica per la Rambla i voltants, i hi he introduït notes d'història, o d'art. Cal trencar la barrera de les dues cultures.
he premut el botó equivocat i el comentari anterior m'ha sortit com anònim. Era la lectora corrent qui el feia.
ResponEliminaSembla prou interessant el llibre, els Reis s'han portat bé veig.
ResponEliminaSempre és bo recordar que observar tot al voltant és sempre interessant.
Sí, Magda, de vegades no ens fixem en el valor --no econòmic, sinó altres tipus de valor-- de les coses que tenim al voltant.
ResponEliminaQuin llibre més interessant!
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb el que diueu, caldria tractar de fomentar la integració de les diferents disciplines des de ben petits.
Soc l'autora del llibre dels fòssils urbans.
ResponEliminaEl llibre ja està disponible
Si esteu interessats, podeu entrar al portal de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs - Delegació de Catalunya (COLGEOCAT) i trobareu una icona d'un fitxer PDF (butlleta.pdf), ompliu la butlleta, imprimiu-la i envieu-la per correu postal o fax, o bé guardeu el fitxer i l'envieu per correu electrònic a info@colgeocat.org.
per contactar amb Colgeocat:
Avinguda Paral·lel 144-146, baixos 08015 de Barcelona
T. 93 425 06 95 - F. 93 325 05 06
Gràcies i desitjo que us agradi.
Anna Cornella