Voleu "batejar" una nova espècie?

Voleu posar nom a un ésser viu no humà? No em refereixo a posar nom a un animal de companyia, ni a les vaques, les gallines o els porcs, tot i que diuen que les vaques que tenen nom fan més llet. Es tracta de les noves espècies que no paren de descobrir-se. (Noves per als humans, que no les coneixíem, perquè moltes segurament fa milions d'anys que existeixen.)

Tots els éssers vius que han estat descrits tenen un nom científic llatí que és únic per a cada espècie. Normalment qui "bateja" una espècie és qui en fa la descripció, però ara qualsevol persona podria posar nom a una espècie a canvi d'una donació econòmica. De tota manera, si l'espècie pertany a un gènere que ja existeix, qui en triï el nom només podrà decidir el de la part que correspongui a l'espècie. És com si algú pagués per posar nom a una criatura humana; només podria decidir el nom de fonts, perquè ja té un cognom. Però, si es tractés d'una criatura que s'ha trobat abandonada i no se sap qui són el pare i la mare, algú li hauria d'inventar un cognom. Doncs amb els noms científics passa el mateix.

Quan es descriu una espècie nova poden passar dues coses: a) que sigui prou semblant a una o més espècies existents i es consideri que pertanyen al mateix gènere; o b) que les diferències amb altres espècies siguin molt acusades i no es pugui encabir en cap gènere existent. En el primer cas, només es podrà decidir una part del nom, perquè el gènere ja existeix. Però, en què consisteix un nom científic?

La nomenclatura binomial, una idea del naturalista suec Carl von Linné, consisteix a assignar a cada espècie un nom llatí universal, que es fa servir en totes les llengües. És el que s'anomena 'nom científic', en contraposició al nom vulgar o popular, que pot ser molt variable dins d'una mateixa llengua. A més, pot haver-hi noms repetits per a espècies diferents. Només cal fixar-se en els bolets. De vegades, en comarques veïnes una mateixa espècie pot rebre un nom diferent en cadascuna. Penseu quants noms catalans no coneixeu per anomenar els rovellons.

Carl von Linné (1707-1778), Wikimedia Commons

El nom científic d'una espècie consta de dues paraules (per això parlem de nomenclatura 'binomial'): la primera correspon al gènere i va seguida d'un epítet (un adjectiu o una paraula modificadora) que identifica l'espècie. Són dues paraules llatines o llatinitzades i s'escriuen sempre en cursiva, i la paraula que designa el gènere s'escriu amb la primera lletra majúscula. Quan un gènere té més d'una espècie, la primera paraula no varia p; és com el cognom d'una persona, però posat al davant (A Itàlia es feia molt abans, això de nomenar les persones amb el cognom al davant.) Per exemple, la major part dels pins pertanyen a un mateix gènere, Pinus, però n'hi ha diverses espècies: Pinus halepensis (pi blanc), Pinus pinea (pi pinyer), Pinus silvestris (pi roig), Pinus mugo (pi negre), Pinus pinaster (pinastre), etc. Entre els ocells, els falciots pertanyen al gènere Apus. Jo no sabria distingir-ne una espècie d'una altra, però n'hi ha unes quantes: Apus pallidus (falciot negre), Apus melba (ballester i, en castellà, vencejo real), Apus affinis (falciot cuablanc), etc. En canvi, l'arbre Ginkgo biloba és l'única espècie del gènere Ginkgo i Homo sapiens és l'única espècie actual del gènere Homo. (Vegeu dues fulles de Ginkgo biloba sobre un full de paper amb el poema de Johann Wolgang von Goethe que porta el nom d'aquest arbre.)

Doncs si voleu triar el nom d'una espècie, podeu fer-ho a través de diverses organitzacions sense ànim de lucre que ofereixen l'oportunitat d'anomenar una espècie a canvi de diners per subvencionar projectes de biodiversitat i conservació en països en vies de desenvolupament. Una d'aquestes organitzacions és BIOPAT (Patrons for Biodiversity), que té la seu a Alemanya. El preu mínim per poder donar nom a una espècie és de 2600 euros. Pot semblar molt car, potser. Cal tenir en compte però que, un cop aprovat el nom per la corresponent entitat internacional que valida els nous noms científics, aquell nom ja serà per sempre. En el web de BIOPAT es pot veure el catàleg d'espècies que estan esperant que algú els posi nom. Hi ha dues llistes: la de les espècies "orfes" i la de les espècies les que ja han estat "adoptades". En la primera, s'indica l'import mínim de la donació que cal fer per posar-los nom, mentre que en la segona les espècies porten ja el nom que ha triat qui les ha adoptades. Orquídies, granotes, papallones i altres insectes, i petits rèptils són els organismes més triats, però també hi ha un fong paràsit de plantes, alguns escorpins, un crustaci de l'Antàrtida, i un simpàtic lèmur de Madagascar, que suposo que devia tenir una tarifa bastant elevada perquè és l'únic mamífer que hi ha.

Una iniciativa com aquesta podia presentar el risc que la gent triés noms ridículs o impronunciables o es deixés dur per les modes. Però em semblen bastant normals; més aviat em fa l'efecte que s'han triat cognoms o noms de persona, potser el propi o per dedicar-lo a algú. I suposant que haguessin seguit el camí de l'extravagància, no crec que haguessin pogut superar els noms que molts científics han triat per a les espècies descrites. El món de la nomenclatura científica és ple de noms curiosíssims.

Un entomòleg us pot parlar de La cerveza, La cucaracha, o La paloma tot referint-se a tres espècies de lepidòpters del gènere 'La'. Hi ha noms de plantes i d'animals que farien les delícies de Màrius Serra, tan aficionat a anagrames i a palíndroms. Conilera, Rocinela, Nerocila i Olincera són anagrames de Carolina, que era el nom de la dona del descobridor d'aquestes espècies de crustacis isòpodes. Però aquest senyor tenia una amant que es deia Caroline, i a ella va dedicar el nom d'altres tres espècies d'isòpodes: Cirolana, Lanocira i Anilocra. Hi ha dos gèneres de plantes ciperàcies que es diuen Pycreus i Cyperus. I el paleontòleg argentí Florentino Ameghino va donar els noms de Toxodon i Xotodon a dos gèneres de mamífers fòssils que va descobrir. Entre els palíndroms n'hi ha de tan senzills com els gèneres Aia (ocell), Aka (esponja) o Asa (mol·lusc), el divertit Aragara (una mosca) i el palíndrom complet (gènere i espècie) Orizabus subaziro (coleòpter). També hi ha qui ha jugat a posar totes les vocals en una paraula: Iouea (esponja fòssil); qui devia voler que l'espècie descrita sortís la primera en una llista alfabètica i va posar-li Aa (mol·lusc) i que devia preferir que sortís al final i li va posar Zyzzyzus (celenteri).

Hi ha noms de gèneres o espècies que estan inspirats en persones famoses històriques o actuals i d'àmbits molt diversos. N'hi ha que s'inclinen per la literatura: Arthurdactylus conandoylensis (un petosaure brasiler), (Goetheana shakespearei (insecte himenòpter australià), Oedipus rex (salamandra de Centroamèrica), Sappho (colibrí). O per la música: Mozartella beethoveni (un altre insecte himenòpter australià), Avalanchurus simoni i Avalanchurus garfunkeli (dos trilobits que devien ser descrits per un admirador de Simon & Garfunkel). Els esports i el cinema també han estat font d'inspiració: Bufonaria borisbeckeri (un cargol de mar), Orsonwelles othello, Orsonwelles macbeth, Orsonwelles falstaffius (aranyes hawaianes; curiosament, descrites per un científic de cognom 'Hormiga'), o Bambiraptor (un petit dinosaure).

Els mitjans es fan ressò sovint de la descoberta de noves espècies en llocs abans inexplorats. El nombre de les espècies per adoptar no crec que disminueixi. Encara sou a temps de dedicar una espècie a alguna persona. Però compte, no féu com Linné, que va "dedicar" a Buffon, a qui no tenia precisament en gran estima, un dels animals més lletjos que coneixia: el gripau. Va aprofitar que en llatí el gripau es deia bufo i li va posar de nom científic Bufo bufo.