Vaig tenir un somni

Després d'aquest setmana de disbauxa futbolística he recordat un article que vaig escriure fa alguns anys per a l'Avui. Com que l'article ja no està disponible a l'hemeroteca digital, en copio aquí un tros, el que té més relació amb els esdeveniments d'aquesta setmana.

Vaig tenir un somni
(publicat a l'Avui el 14.11.2005)

Fa poc vaig tenir un somni. Tornava de viatge i a l’aeroport hi havia una multitud amb pancartes. Devien esperar algun personatge famós? Una cantant, un campió de Fòrmula 1, potser tot un equip de futbol? Jo sortia acompanyada d’una amiga amb qui havia coincidit a l’avió; una científica catalana experta en física de partícules que treballa als Estats Units de fa anys. De sobte, la multitud se’ns apropava. Vaig girar-me pensant que potser veuria Bruce Springsteen, Penélope Cruz, Ronaldinho o Fernando Alonso. Cap cara coneguda, però. Quan vaig poder llegir una de les pancartes no m’ho podia creure: hi havia escrit el nom de la meva amiga! Sabia que gaudia de gran prestigi, però no m’imaginava una rebuda com aquella. Una hostessa se’ns va apropar i va demanar-li que la seguís fins a la sala de VIPS, on periodistes de diversos mitjans l’esperaven per a la roda de premsa. Va afegir que la seva acompanyant —jo— podia venir, i els vaig seguir.

Mentre la meva amiga era assetjada per la premsa, ràdio i televisió, jo llegia un diari trobat damunt d’una taula. Quina casualitat!, a la primera plana hi havia la foto d’un biòleg conegut meu. El peu indicava que havia estat traspassat a un prestigiós parc científic per 100 milions d’euros. A la secció de societat, hi havia mitja pàgina dedicada als propers partits de futbol. No n’haurien tingut prou amb les pagines d’esport? Giro full i, en lletres destacades, a la part superior llegeixo: CIÈNCIA. Una foto de la meva amiga ocupava gran part de la pàgina i els titulars indicaven que el Palau Sant Jordi era ja a punt per a la seva conferència. A l’altra pagina, la notícia de l’accident d’una famosa cardiòloga: una ferida a la mà causada tallant pernil ibèric li impediria d’operar algunes setmanes. Hi havia també el ranking de la ciència catalana, amb comentaris sobre les alces i baixes de la setmana. Una gasetilla informava que les entrades per a la conferència del Palau Sant Jordi s’havien exhahurit. Em vaig despertar en arribar al darrer full del diari; un diari on la secció d’esports havia desaparegut.

Divendres passat vaig coincidir en una reunió sobre ciència amb un representant de TV3. Va dir que la informació científica ocupa, en els informatius de TV3, escassament l'1,7% del temps (o potser el 0,7%; no n'estic segura, però tant en unc as com en l'altre el percentatge és molt escarransit. No sé quin percentatge de temps ocupen les notícies d'esport (gairebé sinònim de futbol), però m'imagino que deu ser una xifra molt més alta. De tota manera, ja m'està bé que sigui així; l'estona de les notícies esportives és la de la meva migdiada del frare. Mentre parlen de política començo a badallar i sento com més va més pesades les meves parpelles. Tan bon punt començo a veure la pantalla de color blaugrana o --no tan sovint-- blanc i blau, gairebé de manera automàtica se'm tanquen els ulls.