dijous, 14 de maig del 2009

Per sort no va sonar el telèfon

La meva gata busca sempre l'escalfor (com jo). A l'hivern, la calefacció. A l'hora del sol, li agrada jeure a la terrassa. I quan no hi ha cap altra font de calor diponible, es posa damunt la meva taula de treball. L'ordinador, el router i el llum de sobretaula li aporten l'escalfor que busca, i s'ajeu on creu que estarà més a prop del focus de calor. Fa un parell de dies va fer una llarguíssima migdiada així:


Per sort no va sonar el telèfon!

Fot: M. Piqueras (maig 2009)

6 comentaris:

  1. Fa poc el gat de la Circe dormia tranquil•lament sobre el seu portàtil que havia deixat obert

    ResponElimina
  2. Jo he deixar-hi coses el damunt, quan el tanco, per evitar que s'hi posi ella. I ara comença a aprendre que, quan és en el racó de l'escalfor, tot i que el teclat del portàtil sigui el camí més recte per anar cap a la porta de l'habitació, no hi ha de passar. Però m'ha costat molt que ho aprengui i encara alguna vegada intenta passar-hi pel damunt.

    ResponElimina
  3. Quin moix més maco!
    Jo recordo uns gats a París, en ple gener, dormir sobre els llums que il·luminen les vies de l'elevador de Montmartre.

    ResponElimina
  4. Met, molt llestos els gatets parisencs! Amb el fred que fa a París a l'hivern, però, no és estrany que desenvolupin el seu enginy al màxim per trobar un lloc calent.

    Xavier, ara que ho esmentes, recordo haver vist en el seu dia les fotos de Carpanta.

    ResponElimina