dissabte, 25 d’abril del 2009

Quins tomàquets!

L'any passat recordava els deliciosos tomàquets del Baztán comprats al mercat de Santo Domingo de Pamplona i que, com una turista qualsevol, m'havia menjat asseguda en un banc del centre d'aquella ciutat. Avui, a casa, m'he menjat un tomàquet (en realitat, mig; jo sola no hauria pogut menjar-me el més de mig kilo que feia) que no sabria dir si era encara més deliciós que els tomàquets navarresos del Baztán.

Fa uns quants dies els vaig veure a la Boqueria en una parada de fruita i verdura. En veure'ls vaig intuir la seva textura interior, carnosa, i el sabor, gens àcid i amb un pèl de dolçor. No em vaig equivocar. Vaig preguntar-ne el nom, però se m'ha oblidat. Hauré de tornar-hi per veure si en tenen habitualment i aprendre quina varietat és. Són els que es veuen a la dreta de la foto:

Foto: M. Piqueras (La Boqueria, 22.04.2009)
a

4 comentaris:

  1. tomaquera25 d’abril del 2009, a les 20:49

    Ja tens raó ja, aquests tomàquets estàn boníssims. El nom amb el que els tenia associats es el de : tomàquets de Montserrat, segons em van dir tenen aquest nom potser perquè recorden a la forma d'aquestes muntanyes. De tota manera aquesta informació no és segura, però ben és cert que resulta curiosa!

    ResponElimina
  2. La lectora corrent27 d’abril del 2009, a les 17:39

    Els tomàquets de Montserrat que jo conec tenen un gust semblant a aquests, però per dins són buits. Aquests, en canvi, són basrtant carnosos. Pensa que dos tomàquets pesaven més d'un quilo!

    ResponElimina
  3. Asun29 d’abril del 2009, a les 16:09

    Fa molt de temps que segueixo el teu blog i m'agrada molt, felicitats !!!!!!!!
    Mai he gosat participar però mira pe on avui que veig aquests tomàquets tan bons decideixo fer-ho...si no vaig errada es una varietat anomenada "tomates rosados" que venen de Huelva, ja que els de Montserrat son buits de dintre cosa que permet farcir-los amb el que més t'agradi i en canvi els d'aquesta varietat son molçuts i plens .... deliciosos vaja.
    Felicitas una altre vegada pels teus escrits que em fan companyía moltes vegades.

    ResponElimina
  4. La lectora corrent30 d’abril del 2009, a les 1:47

    Asun, podria ser que fossin els que dius. De fet, el seu color no acaba a ser vermell delt tot (tampoc no ho és el dels tomàquest de Montserrat). Sembla que no estiguin acabats de madurar, però estan ja deliciososo. El proper dia que vagi a la Boqueria tornaré a comprar-ne, perquè eren boníssim, i em fixaré quina varietat és. (I gràcies per les floretes.)

    ResponElimina