divendres, 27 de febrer del 2009

Pagar els esquetllots (o cornuts i pagar el beure)

L'assetjament de les operadores de telefonia és més o menys cíclic. Després d'unes poques setmanes relativament tranquil·les, han començat de nou l'atac. Fa una estona, quan m'han trucat per enèssima vegada de no sé quina companyia, he recordat el que vaig llegir fa poc, que a cada empresa hi ha una persona responsable de la base de dades i que es pot demanar el nom d'aquesta persona per sol·licitar que t'eliminin de la seva base de dades o denunciar-la en cas que no ho faci.

Li he demanat al noi que em digués qui era aquesta persona i m'ha dit que havia de trucar a un altre número de telèfon: el 11833. Hi truco i em surt una gravació que m'indica que l'establiment de la trucada costa 0,44 cèntims i, després, no recordo quants cèntims per segon, si hi truco des de jazztel; les tarifes varien si hi truco des d'altres companyies (que no les diuen). Primer he penjat, tot i que els 0,44 cèntims ja els havia gastat, però després he tornat a trucar-hi; he pensat que valdria la pena gastar-se aquells cèntims --i uns quants més si calgués-- si finalment em treien de la seva base de dades.

M'ha respost una noia i li he dit que volia que m'eliminessin de la seva base de dades. Li he esmentat jazztel, perquè em pensava que era aquesta companyia on jo estava trucant, atès que la cinta que et fan escoltar dóna les tarifes de la trucada des de jazztel. La noia aleshores m'ha dit que allò no era jazztel i que ells no podien treure'm de la base de dades de jazztel. Li he replicat que em traguessin de la base de dades que fos, que si el noi que m'ha ofert els meravellosos serveis d'una companyia m'ha indicat aquell número per donar-me de baixa de la seva base de dades, tant me feia de quina companyia fos, perquè allò que vull és que em donin de baixa de TOTES les bases de dades. Aleshores m'ha respost que ella no podia fer-ho i que havia de trucar a un altre número: 1567. Ho he fet i m'ha sortit una gravació de nou. Ja no recordo si aquest segona veu m'ha indicat el preu de la trucada; deia els horaris d'oficina (feia pocs minuts que havien plegat) i el nom d'una empresa (no-se-què-media) que no he pogut retenir.

He perdut una bona estona per res. Per res, no: per posar-me de mal humor i adonar-me que aquests empreses, a més d'assetjar la gent, se la rifen, fent-la trucar a telèfons de pagament on t'envien de l'un a l'altre. I mentrestant, al mòbil, continuen arribant-me SMS de Vodafone incitant-me a participar en el sorteig diari de 50.000 euros. Qui ens pot protegir d'aquestes companyies assetjadores?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada