Vincent (Starry starry night)

Quan ja has deixat enrere més de sis dècades de la vida, els records que estan reposant en algun racó del cervell poden ser molts. De tant en tant, però, cançons, pel·lícules o llibres que tenies oblidats sorgeixen de cop. És com quan, d'un armari que feia temps que no netejaves a fons, surt aquella peça de vestir que tant t'havia agradat --fins al punt de no llençar-la-- i que ni recordaves que mai havies tingut. De vegades, algun fet actual em serveix de connexió amb un record. D'altres, és insospitat, de cop em trobo cantussejant una cançó que feia anys que no sentia, recordant alguna escena d'una pel·lícula o una novel·la que em van agradar molt quan les vaig veure o llegir. Avui, de sobte, m'he adonat que estava cantussejant Starry starry night (o Vincent), la cançó de Don McLean dedicada a Vincent van Gogh. (Potser perquè anit era una nit en què les estrelles tenien un protagonisme especial, per les llàgrimes de Sant Llorenç?)

No sé de quin any deu ser aquesta cançó, però recordo quan la vaig sentir per primera vegada, si més no de manera conscient: el curs 1980-1981, a classe d'anglès, a l'Institut Britànic. La professora de tant en tant ens posava alguna cançó; de les que vam sentir durant aquell curs, però, només en recordo dues: Imagine i Starry starry night. La primera, perquè la vam escoltar pocs dies després que John Lennon fos assassinat. I la segona, perquè em va agradar des de tots els conceptes: la música, la lletra, la veu de Don McLean... Però si hagués de destacar-ne un aspecte, en triaria la lletra; és un poema musicat que descriu molt be la pintura de van Gogh i fins i tot la seva personalitat.

Ve't aquí la cançó: