El bon domini de l'anglès

A la secció "Idees" de la revista El Temps del 12 d'agost, Andreu Mas Colell fa uns comentaris sobre el limitat coneixement de l'anglès entre la nostra gent i l'impediment seriós que això representa per a desenvolupar projectes internacionals d'alta volada.

En el seu escrit, Mas Colell fa una anàlisi de la situació, els antecedents que han dut a aquest baix domini d'un idioma que ha esdevingut la llengua franca de la ciència, dels negocis i gairebé de tot en el segle XXI, i proposa algunes mesures per posar-hi remei. Entre d'elles, una postura més pragmàtica i menys rígida en el Departament d'Ensenyament, que permetés contractar professorat de països angloparlants per a temporades més o menys llargues.

Acaba comentant la paradoxa que es dóna en el nostre país: "un dels països on més s'estudia l'anglès, a l'escola i fora de l'escola, i on menys efectiu és aquest ensenyament, a l'escola i fora de l'escola".

No sé si en altres llocs passa el mateix, però aquí és ple de gent que ha començat a estudiar anglès, en molts casos més d'una vegada, i després d'un temps més o menys llarg, ho deixa. No sé si algú ha analitzat les causes que porten a abandonar l'estudi d'aquesta llengua. Penso que poden ser diverses, però em fa l'efecte que deu tenir a veure amb el fet que l'anglès és com si fossin dues llengües independents una de l'altra: l'escrita i l'oral. Arribar a un equilibri entre els coneixement de l'una i de l'altra no és gens fàcil. I veure que no avances en una de les dues és decebedor i pot fer desanimar.

Jo em trobo entre les persones que dominen la llengua anglesa escrita. Potser per l'interès que he tingut sempre per les llengües, i qui sap si també pel fet d'haver començat a estudiar anglès ja de gran (sóc de les generacions que a l'escola van aprendre francès). Quan vaig fer els exàmens de First Certificate i Proficiency, les proves que em van semblar més difícils van ser les orals, especialment les de comprensió oral. En realitat, entendre el que diuen per megafonia en un aeroport o en una estació de tren em resulta difícil en qualsevol llengua, i aquest era un dels temes freqüents en aquells exàmens.

Pel que fa a parlar, em faig entendre, però, com Mas Colell, reconec que la meva fonètica anglesa també és francament dolenta. Em consola saber que ell va aprendre l'anglès per immersió i que ha viscut als Estats Units 26 anys, mentre que jo vaig estudiar anglès a Barcelona i les meves immersions més llargues en la llengua anglesa no han passat mai de tres setmanes.

Com Mas Colell, penso que cal fer alguna cosa per evitar que la situació actual continuï. Crec que hi ha una comunitat autònoma espanyola on s'ha decidit que la nova assignatura d'educació per a la ciutadania s'imparteixi en anglès. Segons he llegit, ho han decidit així per convertir-la en una mena d'assignatura maleïda. Doncs bé, crec que no hauria de ser l'única assignatura que s'impartís en anglès; i no hauria de fer-se com un "càstig" a l'assignatura. Això hauria de de fer-se especialment a les universitats. Hi ha professors universitaris que han intentat impregnar d'anglès les seves assignatures, fent llegir als alumnes articles de revistes científiques i demanant-los que els comentessin per escrit (en qualsevol llengua, però esperonant-los perquè ho fessin en anglès). Tanamateix, aquesta actitud oberta no ha estat sempre ben vista i ha rebut queixes per part d'un sector del professorat i també de l'alumnat. No és estrany, doncs, que el panorama sigui com el descriu Mas Colell.