"L'experimentació quantitativa és una amant exigent", diu Lavoisier, en l'obra de teatre Oxigen, de Carl Djerassi i Roald Hoffmann. És cert, l'experimentació quantitativa no s'està de punyetes. Com l'amant que exigeix de la seva parella l'atenció exclusiva i que no oblidi cap detall, el treball experimental exigeix també l'atenció exclusiva de l'investigador o investigadora.
Oxigen potser no sigui una obra de la talla de Copenhagen, de Michael Frayn (sobre la trobada entre els físics Niels Bohr i Werner Heisenberg el 1942), però té algunes característiques que enganxen de seguida el públic, especialment qui conegui una mica el món de la recerca (però no és necessari estar-hi familiaritzat per anar seguint la trama). Per una banda, és una obra dinàmica, les escenes no són molt llargues i en el seu argument s'alternen escenes dels segle XXI amb d'altres del segle XVIII. I no és una obra únicament de científics homes. Les dones hi tenen un paper destacat: en la part de la història que els autors situen en el segle XVIII, són les companyes dels científics (una d'elles. Mme. Lavoisier, científica ella també); en la part que transcorre en el segle XXI, són una física i una historiadora de la ciència.
Des que vaig llegir la versió castellana d'Oxigen, publicada a Mèxic, i vaig veure un DVD d'una representació de l'obra feta als Estats Units vaig pensar a organitzar-ne una lectura dramatitzada. Però el pressupost per una activitat d'aquest tipus era molt elevat i no hi havia entitat que estigués disposada a afluixar la mosca. El 2007, l'Associació Catalana de Comunicació Científica va rebre diversos ajuts que van fer possible tirar endavant el projecte i vam organitzar dues lectures de l'obra, una a l'Amfiteatre Gimbernat de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i una altra a l'Ateneu Barcelonès.
Era una llàstima que la inversió feta quedés només en dues lectures i de moment ja n'hi ha organitzada una altra d'aquí a uns dies. Es farà el 21 de juliol, a les 5 de la tarda, a l'Institut d'Estudis Catalans. En l'obra de Djerassi i Hoffmann, les dones tenen un paper destacat, i en la lectura també: està dirigida per una dona, Míriam Alamany, que també hi actua, fent el paper de Mme. Lavoisier. Els altres actors que hi intervenen tenen una llarga experiència professional: Carles Martínez, Climent Sensada, Quimet Pla, Àngels Poch i Marissa Josa.
Tot i ser una lectura, els actors no es limiten a llegir asseguts darrere una taula, com he vist de vegades en altres lectures públiques d'obres de teatre. Es mouen i l'obra té acompanyament musical. De fet, només els caldria vestir-se de l'època corresponent per poder dir que era una obra representada i no una lectura.
la lectura dramatitzada d'Oxigen del proper 21 de juliol és una de les moltes activitats gratuïtes de divulgació que s'organitzen com a complement del congrés ESOF2008. que se celebrarà a Barcelona del 18 al 22 de juliol. S'hi pot assistir sense necessitat d'inscriure's al congrés. N'hi ha d'altres que combinen ciència amb les anomenades humanitats, com ara ciència i art, ciència i poesia, ciència i periodisme. Aquells dies Barcelona serà una fira de ciència on tothom hi tindrà cabuda i podrà treobar una activitat al seu gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada