Roald Hoffmann a l'Institut d'Estudis Catalans, juny 2006http://www.kewgardensmovie.com/schedule-hoffman.html
Vaig conèixer Hoffmann a través de una amiga comuna, primerament per correu electrònic i després personalment quan va venir a Barcelona a presentar el seu llibre de poesia Catalista el desembre de 2002. És autor de teatre, de poesia, d'articles de divulgació científica; ha presentat un programa de televisió sobre química ("El món de la química") que va ser molt popular als Estats Units, i des de fa anys organitza un cafè científic molt popular un cop al mes en el Greenwich Village de Nova York. Abans que es dediqués a algunes d'aquestes activitats, però, ja era un químic teòric de prestigi internacional. És professor de la Universitat de Cornell, a Ithaca, a l'estat de Nova York (EUA) i el 1981 li va ser concedit el premi Nobel de Química (juntament amb el japonès Kenichi Fukui). A més, ha conviscut amb artistes plàstics, aprenent d'ells la tècnica de la ceràmica i de la tinció de teixits i fibres vegetals, i explicant-los, a canvi, la base científica d'aquests processos tradicionals.
Hoffmann va néixer el 1937 a Zloczów (Polònia aleshores; actualment Ucraïna) en una família jueva i va transcórrer part de la seva infantesa entre un gueto, un camp de concentració i les golfes d'una escola on un mestre ucraïnès va mantenir amagats el petit Roald i la seva mare (el pare va morir en un camp de concentració el 1943). A finals de 1944, a Cracòvia, Roald va poder anar a l'escola. Després de passar per alguns camps de refugiats en diversos països europeus, el 1949 arribava als Estats Units.
En l'entrevista que el 2006 va fer-li Víctor M. Amela per a "La Contra", de La Vanguardia, es posen de manifest la passió de Hoffmann per la poesia, i la seva visió poètica de la ciència. Parla del so, del ball i de l'harmonia de les molècules. L'hemoglobina, en la qual molta gent potser no hi vegi més que uns milers d'àtoms enllaçats, que tenen com a funció el transport d'oxigen, li recorda el banc ondulat de trencadís de la plaça del Parc Güell, irregular i rítmic alhora.
Segurament la dura experiència de la seva infantesa, marcada per la segona guerra mundial, va fer de Hoffmann un home de pau. El seu pacifisme és palès en algunes de les seves activitats, com ara el projecte "Enllaços químics", patrocinat per la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units, i que Hoffmann ha desenvolupat amb Pere Alemany, professor del Departament de Química Física de la Universitat de Barcelona. És un projecte que jo comparo al de la West-East Divan Orchestra, fundada el 1999 pel director d'orquestra i pianista Daniel Barenboim (nascut a Buenos Aires en una família jueva) i l'escriptor nord-americà d'origen palestí Edward Said (mort el 2003).
Com el taller de música clàssica, els tallers de química teòrica organitzats per Hoffmann i Alemany són una eina de millora professional i promouen el coneixement i la comprensió entre dos pobles (àrab i jueu) tradicionalment enfrontats. Hi participen aproximadament una dotzena de joves investigadors al voltant dels 30 anys procedents de diversos països del Pròxim Orient, incloent-hi Israel. Després del taller que van organitzar a Petra (Jordània) el 2006, Alemany m'explicava la seva satisfacció, alegria i sorpresa en veure que la convivència i les llargues converses entre els participants estimulaven l'apropament entre persones de pobles que la història, la política i la religió ha anat separant, i que en aquella trobada descobrien que són moltes més les coses que els uneixen que aquelle que els separen.
Hoffmann serà a Barcelona d'aquí a uns dies per participar a l'ESOF2008, en una sessió de ciència i poesia que es farà el 19 de juliol, dissabte, i també assistirà a la lectura dramatitzada d'Oxigen que es farà a l'Institut d'Estudis Catalans el 21 a la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada