Sarrià i la ciència

Fa un parell de setmanes vaig anar a la presentació del llibre Com va néixer la Universitat Ramon Llull, escrit per Miquel Gassiot, que va ser el primer rector de l'esmentada universitat. La creació de noves universitats sovint significa construir uns edificis, omplir-los de mobles, llibres, laboratoris, etc.; dissenyar unes carreres i els seus programes, contractar el professorat, i finalment, la part més difícil: aconseguir el suficient nombre d'estudiants per omplir-ne les aules. En el cas de la Universitat Ramon Llull, el procés va ser gairebé el contrari. Gassiot va dir que la Universitat Ramon Llull és com la deessa grega Atenea, que va néixer ja adulta. Aquesta universitat va fer-se a partir d'uns centres que ja existien i que en alguns caso gaudien de gran prestigi, com ara l'Institut Químic de Sarrià o l'Escola de Professorat d'EGB Blanquerna. Tot i que integrar-se en una universitat ha significat per a alguns d'aquests centres renunciar a una part de l'autonomia anterior, sembla que el sacrifici ha valgut la pena. El llibre mostra les dificultats que els impulsors van haver de superar per dur endavant el seu projecte i fins i tot revela dades curioses, com ara que Narcís Jubany, aleshores arquebisbe de Barcelona, va posar diners de la seva butxaca per a la Fundació que va constituir-se prèviament a la fundació de la Universitat.

Vaig sortir de la presentació carregada amb uns quants quilos; a més del llibre esmentat, me'n van regalar dos més que em van fer molta il·lusió perquè em van fer retrocedir en el temps i recordar els meus anys d'estudiant de biologia: L'Institut Químic de Sarrià 1905-2005, de Lluís Victori i Companys i Elementos de Embriología, facsímil d'un llibre de Jaume Pujiula publicat el 1927. El pare Pujiula va ser el fundador de l'Institut Biològic de Sarrià (IBS), que ocupava una part de les dependències del seu germà gran, l'Institut Químic de Sarrià (IQS).

Molta gent sap de l'existència de l'IQS i del prestigi que tenien les seves titulacions tot i que no fossin reconegudes oficialment (els químics que hi havien estudiat no podien accedir a càrrecs oficials), però no n'hi ha tanta que hagi conegut l'existència de l'IBS, un centre on molts biòlegs i biòlogues van --vam-- aprendre les tècniques necessàries per a l'estudi al microscopi de cèl·lules i teixits vegetals i animals. En la meva promoció, el nombre d'estudiants gairebé duplicava el de la precedent, i els laboratoris de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona havien quedat petits per a fer les pràctiques d'algunes assignatures (era la dècada de 1960; les ciències experimentals i matemàtiques s'estudiaven en una única Facultat de Ciències, que es trobava encara a l'edifici històric de la plaça Universitat.) En el mateix laboratori on es feien les pràctiques de citologia i histologia ens van aconsellar que féssim el curset que organitzaven els jesuïtes a l'IBS.

Va ser una experiència molt grata, tant per l'ambient com pel treball fet. Disposàvem del material necessari per treballar individualment i sense presses i, a més de tècniques, també hi apreníem l'assignatura a través de l'observació al microscopi. Conservo la caixa amb les preparacions que vaig fer, la llibreta amb les notes per fer-les i també dibuixos de les observacions al microscopi. I d'això ... ja fa més quaranta anys! El professor del curset era el pare Pertussa, que parlava del pare Pujiula, fundador de l'Institut, amb gran veneració. Però no era la veneració d'un jesuïta envers un altre jesuïta (si mereixia ser venerat com a tal, ho ignoro), sinó del deixeble al seu mestre en l'art de la ciència.

I ves per on que aquest dia, a Sarrià em regalen el llibre del pare Pujiula, en una edició que inclou també fotografies de l'Institut Biològic. Ahir vaig buscar la llibreta amb les notes i dibuixos d'aquell curs de tècniques que hi vaig fer. Molts dibuixos d'observacions microscòpiques són incomplets; en dibuixava només una part per deixar constància dels diversos tipus de cèl·lules que s'hi observaven. Però en tinc un de sencer, el primer que vaig fer. És un tall transversal d'una fulla de pi observat al microscopi (començàvem amb preparacions vegetals i després ja passàvem a les de teixits animals). N'he buscat el portaobjectes amb la preparació corresponent per llegir-ne l'etiqueta que indica la tècnica seguida. Hi ha dues etiquetes, una a cada extrem del portaobjectes. En una posa "Pinus pinea / c. tr. /hoja" i el meu nom. En l'altra, "Alcochol /Van Gieson / Bálsamo" i la data, "22/11/1966". Les notes de la llibreta em fan recordar que "Van Gieson" era el nom de la tinció feta servir per poder observar al microscopi els talls de la fulla. I el dibuix és aquest: