No és amb una manta sota el braç, que he de sortir de casa, però sí que he de fer-ho amb una jaqueta, un mocador per al coll i de vegades fins i tot ho faig amb uns mitjons a la bossa, per si de cas. I com més calor fa a la ciutat, més complements per abrigar-me he de dur amb mi.
Reconec que sóc un cas especial, perquè tinc una gran sensibilitat al fred i als corrents d'aire, que em causen dolors articulars i musculars. Sé, però, que moltes altres persones també es queixen del fred que passen a l'estiu a la feina, en els bancs, en els cinemes i en molts altres espais públics. I que faringitis i contractures musculars són habituals entre moltes persones a l'estiu. L'autobús en una hora tranquil·la és el meu pitjor enemic en aquesta època de l'any. Em fa l'efecte que la graduació de la temperatura no s'hi fa de manera automàtica, amb un termòstat que reguli la producció de fred segons sigui la temperatura ambiental, sinó que deu ser el xofer qui prem un botó per graduar-la. Sempre tinc la sensació que els xofers d'autobús són immigrants de Groenlàndia o de Lapònia, i que els agrada trobar-se en el seu autobús com en un iglú.
El mercat del meu barri és un dels que l'Ajuntament ha renovat el darrer any (les obres encara no han acabat). Abans, a l'estiu, amb les portes obertes s'establien corrents d'aire que feien que la calor del carrer no es notés tant. Enguany han estrenat aire condicionat. Tot i que no està molt fort, em toca anar-hi amb jaqueta si no vull sortir-ne amb les articulacions entumides. M'ho miraré des d'un altre vessant per veure-li algun avantatge: estic estalviant temps. Procuro anar-hi a les hores que sé que hi ha menys gent i compro les quatre coses que necessito a corre-cuita.
Quines ganes tinc que s'acabi la calor, per no passar fred!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada