Les noves catedrals

Barcelona ha tingut durant molts segles una única catedral: la Catedral gòtica, construïda en el lloc on es trobava la ciutat romana. Des de fa algunes dècades, per a molts turistes hi ha una altra catedral: la "catedral de Gaudí", segons algunes guies; és a dir, la Sagrada Família, que primer va ser centre de peregrinació per a japonesos i ara ja ho és per a tot tipus de turista.

Doncs bé, hi ha un altre temple a la ciutat que és candidat a convertir-se en la catedral de Barcelona del segle XXI. No és encara oficial, però com més va més són els pelegrins que hi acudeixen, sobretot a l'estiu. Hi van en grups, en solitari, famílies senceres; centenars de milers de persones hi fan cap cada any i algunes repeteixen tan bon punt els és possible. De vegades arriben de països molt llunyans. Qui sap si amb el temps no hi haurà un "camí de Barcelona" que farà la competència al camí de Santiago.

Em fa l'efecte, però, que l'Ajuntament de Barcelona no és massa conscient d'aquest nou fenomen religiós de masses. Únicament els dies que hi ha grans cerimònies en aquest temple aspirant a catedral, i que la zona de la ciutat on es troba situat queda col·lapsada, s'augmenta la freqüència de de les línies d'autobusos que hi passen a prop i s'hi veu la guàrdia urbana controlant el trànsit. La resta de dies, els pelegrins que desconeixen la ciutat i volen arribar al gran temple ho tenen més aviat difícil. Qualsevol matí d'estiu podeu veure'ls pels voltants, amb les càmeres penjant del coll (ara ja no tant, les digitals són tan petites que les poden dur a la butxaca), arrossegant de vegades un cotxet de criatura o carregant un nen o una nena a les espatlles --ja se sap que la religió manté les famílies unides-- mentre busquen, delerosos l'entrada del temple. Perquè malgrat que aquesta catedral té nombroses portes, moltes només les obren quan s'hi celebren oficis solemnes.

Per visitar les relíquies i el tresor del Temple, que és allò que frisa per veure la majoria dels pelegrins i pelegrines, cal entrar-hi per una porta situada força lluny del que es podria considerar la façana principal. Per trobar-ne l'entrada, si el pelegrins hi arriben per la part sud, de vegades han de caminar prop d'un quilòmetre, de tant llarg que és el perímetre del temple i de les instal·lacions annexes. En ple estiu, sota el sol abrusador de la nostra ciutat o enmig de la xafogor sufocant de Barcelona, solen arribar a la porta del temple suats, cama-segats, atuïts, i la mainada pot ser al límit de la deshidratació. Com devien arribar molts pelegrins a Santiago, a Roma o a Jerusalem en temps passats.

En penetrar en el Temple i en la Capella on hi ha les relíquies i el tresor d'aquesta Catedral, aquests pelegrins i pelegrines del segle XXI revifen aviat i aconsegueixen elevar els seus cors fins gairebé l'èxtasi. De tota manera, no tots els romeus han de fer tants d'esforços per arribar-hi. N'hi ha que hi fan cap amb autocar; a l'estiu, a les rodalies n'hi sol haver molts d'aparcats (aviat no hi haurà cap agència que no inclogui una visita a la nova Catedral en el seus recorreguts turístics per Barcelona). D'altres ho fan amb el bus turístic, que hi té una parada a prop.

En sortir de la visita, feliços com si haguessin guanyat una indulgència plenària, molts pelegrins encara fan un cop d'ull als jardins veïns, on una antiga masia ha estat adaptada com a Sagristia i casa de l'ardiaca. Encara que el pas estigui barrat, des del carrer es té una bona perspectiva dels jardins. Pelegrins i pelegrines saben molt bé, perquè ho han vist a la televisió, que molts dies és possible veure-hi els membres de la comunitat religiosa que té a càrrec el Temple mentre passegen pels jardins o fan exercici. Amb una mica de paciència potser podran descobrir, meditant sobre el futur de la comunitat, el germà Etoo o el germans Reixach i Guardiola, o fins i tot l'encara prior, el pare Porta.

A través del web de l'organització Capital de la Cultura Catalana m'assabento que s'està fent una votació popular per triar les set meravelles del patrimoni cultural material de Barcelona. Els resultats més recents que hi ha són del proppassat 5 de juny (la votació acaba el 30 de juny), i el primer lloc de les 25 aspirants a meravelles l'ocupa la Sagrada Família; segueixen la casa Milà i la basílica de Santa Maria del Mar. En el 13è lloc, la Catedral kitsch del segle XXI, el Camp Nou. Amb més vots que el monestir de Pedralbes, la casa Vicenç i el conjunt de l'antic hospital de la Santa Creu! No n'hi ha per llogar-hi cadires?

Foto Catedral: Montrealais, publicada Wikimedia Commons amb una llicència GNU Free Documentation License