"La de can Déu"

Avui, al districte de Les Corts, de Barcelona, s'ha armat la de can Déu. I no pas en sentit metafòric d'aquesta expressió. S'ha obert de nou al públic el centre cívic de "Can Déu", nom amb què es coneixia la mansió on s'hi troba ubicat, a la plaça de la Concòrdia. El centre ha estat tancat més d'un any per obres de restauració i remodelació i avui s'hi fan un seguit d'activitats al llarg del dia per celebrar-ne la reobertura.

Els Déu eren una família cortsenca benestant, propietaris d'aquesta bonica casa modernista, al darrere de la qual tenien una destil·leria de licors. Segons expliquen Jaume Fabre i Josep M. Huertas Claveria en el volum corresponent de la sèrie Tots els barris de Barcelona (Els barris que foren independents, 3. Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, El Putxet, Sarrià i Pedralbes, Vallvidrera; Eds. 62, 1976), la fàbrica de Cal Déu probablement va ser la més important de les que van sorgir a Les Corts a partir de l'aplicació del motor de vapor a la indústria. La família Déu va conservar la mansió de la plaça de la Concòrdia fins a molt de temps després que ja no quedés res de la fàbrica. Si més no, el 1976, quan es va publicar el llibre esmentat, encara els pertanyia.

Comenten Fabre i Huertas Claveria que els licors de Can Déu eren famosos per la seva qualitat i que la dita "va armar-se la de Cal Déu" o "va ser un banquet de Cal Déu" podria fer relació als efectes d'aquells licors o a les festes pantagruèliques que es feien a la mansió del Déu. A la sala principal del primer pis de la renovada Can Déu he vist un cartell que també parla d'aquesta dita; n'atribueix l'origen a l'enrenou que hi havia pels carrerons de Les Corts quan venien els carros a carregar botes de licor que duien al port de Barcelona per ser transportades en vaixells.

Segons llegeixo en un dels quaderns d'estudis que l'Ajuntament de Barcelona va dedicar a Les Corts, Can Déu va construir-se el 1898 segons projecte de l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella a la zona que es coneixia com Les Corts Noves. El 1981 em vaig assabentar que aquesta casa es coneixia com a Can Déu; un globus aerostàtic que s'havia enlairat amb motiu de l'acte massiu celebrat al Camp Nou per la Crida a la Solidaritat--l'única vegada a la meva vida que he assistit a un acte en aquest estadi--, va anar perdent altura fins que va quedar penjat en un terrat de Les Corts. Després els mitjans de comunicació van dir que era el terrat de Can Déu.

El treball de restauració m'ha semblat molt ben fet i acurat (és una llàstima, però, que no hagin esmerçat una mica de pintura per repassar la barana de la rampa d'accés des del jardí, que és plena de rovell.) En alguns espais, com el gran vestíbul il·luminat per la claraboia, els elements decoratius originals s'han conservat i combinat amb d'altres de moderns. S'hi han suprimit les barreres arquitectòniques, i les sales d'actes i reunions, les aules i totes les dependències estan dotades d'equipaments moderns. El bar, a tocar del jardí i amb taules en el mateix jardí, és un lloc molt agradable. De tota manera, no sé si s'haurà fet res per evitar la reverberació del soroll. Recordo haver-hi anat alguna vegada --durant la primera època com a centre cívic-- en què, sense haver-hi massa gent, el soroll que s'hi generava semblava multiplicar-se. Ara espero que el districte tregui el màxim rendiment possible d'aquest centre que avui ha tornat a obrir les portes.

Mostra del mosaic del terra de Can Déu

Vitralls del bar de Can Déu

Fotos: M. Piqueras, 17.05.2008 (excepte la foto de l'Arxiu de la Ciutat)