La meva estrelítzia

Aquests dies fa vint anys del meu primer i únic viatge a Hawaii. Vaig anar-hi a un congrés d'aqüicultura el gener de 1988 i vaig dur-me un record que encara conservo: una estrelítizia. Tot i que no sigui una planta hawaiana (és originària del sud d'Àfrica), a l'illa d'Oahu era molt abundant i a la botiga d'un jardí botànic que vaig visitar prop de Waikiki, vaig comprar una estrelítzia que devia fer uns 10 o 15 centímetres d'alçada, com un bonsai d'aquesta planta.

A casa vaig posar-la en una zona molt il·luminada, prop d'un finestral. A mesura que creixia vaig anar canviant-li el test. Va arribar un moment que la planta "demanava" sortir fora i vaig posar-la en un test més gran en el balcó. El 1995 va florir per primera vegada. Quina llàstima no haver fet una foto d'aquella primera flor! Però encara vaig trigar anys a tenir una màquina digital i les càmeres clàssiques no solia tenir-les sempre carregades.

Al cap d'un temps, el balcó també se li havia fet petit. El nombre de fulles augmentava i també el de flors. Em feia por canviar-la a un test més gran; per al balcó potser hauria estat molt de pes concentrat en un punt. Davant de casa hi ha una zona enjardinada que pertany a la comunitat de veïns del bloc on visc. El cuida una jardinera, una dona que treballa meticulosament, que es nota que s'estima la seva professió. Vaig demanar-li si podia posar la meva estrelítzia en el jardí i ho va fer. La planta, arrelada directament a terra, va anar creixent amb molta més ufana que en el balcó i treient flors més sovint. Al cap d'un temps, vaig veure que en el jardí hi havia dues estrelítizies més. La jardinera em va dir que les havia comprades perquè una veïna d'una altra escala del bloc es va queixar que hagués posat una planta tan bonica en un extrem, on només la tenia a prop una part del veïnat.
Quan surto al balcó sempre dirigeixo la mirada a la meva estrelítzia, que floreix durant gairebé tot l'any, tot i que té a prop un pi que en algunes èpoques no li permet rebre el sol directament tantes hores com en el balcó. M'agrada poder-la compartir amb més persones. De moment ha resistit alguns hiverns força freds. Espero que en resisteixi molts més i que, quan jo ja no hi sigui, encara continuï en el jardí.
La meva estrelítzia, Strelitzia reginae
en el jardí comunitari. (Foto-2004)