2008, Any Internacional de la Patata

Des de fa algunes dècades, les Nacions Unides dediquen cada any a celebrar alguns temes que, per algun motiu, són d'interès internacional. Aquesta mateixa iniciativa la segueixen moltes institucions a altres escales (local, estatal). Així, el 2005 Barcelona va celebrar l'Any de l'alimentació, la cuina i la gastronomia, el 2007 a l'estat espanyol va ser l'Any de la ciència. I el 2008, a Grècia és l'Any de la Feta, aquest formatge fresc amb que es preparen les típiques amanides gregues. Per a les Nacions unides, el 2007 no ha estat any de res. En canvi, el 2008 se celebra l'Any Internacional de la Patata, el del Planeta Terra, el de la Higiene (o sanejament) i el de les Llengües.

M'ha cridat l'atenció que es dediqués un any a la patata, aquest humil producte de la terra. Però potser per això, perquè és un producte humil que podria servir com aliment bàsic per a molta gent que passa gana en el món, convé que se li dediqui un any. Hi ha un web que tracta exclusivament de l'Any Internacional de la Patata, amb informació sobre la seva història, producció i consum. Pel que fa al seu conreu, s'han produït grans canvis en uns quinze anys. El 1990, la producció de patates en els països desenvolupats era més del doble que la dels països en vies desenvolupament. En canvi, el 2005 la producció d'aquests últims països ja superava la dels països desenvolupats.

Com en tants altres camps, la Xina és avui dia el primer productor mundial de patates; gairebé una tercera part de les patates que es mengen al món han crescut a la Xina o a l'Índia. De tota manera, Europa segueix sent el continent on més patates es mengen, una mitjana de 96,15 kg per persona i any (la mitjana mundial és de 33,68). I els Estats Units, el país on més rendiment s'obté del cultiu d'aquesta planta: 40,63 kg per hectàrea dedicada al conreu de la patata (16,08 és la mitjana mundial; 17,19, l'europea).

Pablo Neruda, en les seves Odas Elementales (Losada, Buenos Aires, 1956) va incloure una "Oda a la papa", de la qual reprodueixo aquí la primera estrofa:

Papa
te llamas,
papa
y no patata,
no naciste castellana:
eres oscura
como
nuestra piel,
somos americanos,
papa,
somos indios.