He participat en els primers pressupostos participatius de Barcelona. Primer em va semblar una bona idea això que la ciutadania pogués decidir a què dedicar una part del pressupost de la ciutat, però la meva percepció ha anat canviat i ara n'estic bastant --per no dir molt-- decebuda. En la primera fase vaig assistir a un parell de reunions en el meu districte (Les Corts) i junt amb altres persones, vam proposar dos projectes: "Fem créixer verd a Les Corts" i "Instal·lem plaques fotovoltaiques en equipaments públics de Les Corts".
Amb la pandèmia i tot pràcticament aturat, gairebé me n'havia oblidat, quan enguany em van comunicar que els dos projectes en que vaig participar havien superat la primera fase de votació i que passaven a la final, en què es triarien els projectes que es durien a terme. Va ser aleshores quan vaig començar a rumiar --potser rumio massa?-- i buscar informació sobre els pressupostos de la ciutat. En primer lloc, vaig buscar en el web de l'Ajuntament quin era el pressupost per a 2021:
 |
| Pressupost inicial 2021 Ajuntament de Barcelona |
I després vaig buscar la quantitat de diners que es dedicaven als pressupostos participatius: 30.000.000€. D'acord, 30 milions d'euros són molts diners, però en una gran ciutat que té un pressupost de més de 3200 milions d'euros, la quantitat dedicada als pressupostos participatius representa (si no m'he equivocat en fer el càlcul) només un 0,92 per cent del pressupost municipal. Però l'Ajuntament ens va anunciar tot cofoi que, per primera vegada, els veïns i veïnes de Barcelona de més de catorze anys podrien decidir què fer amb una part dels pressupostos. I conec gent que hi ha participat i està molt contenta que d'haver-ho fet, i fins i tot agraïda que l'Ajuntament deixi que la gent decideixi com gastar un 0,92 per cent del pressupost de la ciutat.
Un cop superada la primera fase de selecció, les persones que participaven en els diversos projectes van mantenir reunions amb personal de l'Ajuntament per definir-los clarament, tractar de la seva viabilitat i decidir el cost que calia pressupostar.
Aquí vaig tenir un altre desencís. En les propostes presentades per a la votació final es van encabir projectes desenvolupats des del mateix Ajuntament. Per exemple, la proposta final "Fem créixer el verd a Les Corts" conté dos projectes i el que es presenta en primer lloc (fer un jardí vertical en una paret mitgera) no és nou. És un projecte dels arquitectes Laia Serra i Àlex Flores que l'any 2014 va guanyar un concurs d'idees per cobrir, amb una composició que combina verd i plaques fotovoltaiques, una paret mitgera en el carrer Emérita Augusta que dona als jardins Josep Goday. M'agraden molt els jardins verticals, i el projecte per aquesta paret mitgera em sembla molt interessant, però si va guanyar un concurs de l'Ajuntament, penso que s'hauria hagut d'incloure en els pressupostos normals de la ciutat, i no pas en els pressupostos participatius.
Un cop d'ull a altres projectes presentats va seguir alimentant el meu desencís. Hi havia propostes que eren actuacions que s'esperaria que les fes l'Ajuntament per iniciativa pròpia, sense que ho hagués de decidir la ciutadania. Per exemple, reduir barreres arquitectòniques, crear carrils bici, urbanitzar un carrer, recuperar i arreglar camins (Montjuïc, Collserola), millorar voreres i paviments. Una de les propostes presentades en el meu districte --i que ha estat la més votada-- consisteix a iniciar un carril bici a la Travessera de Les Corts, amb un primer tram que anirà des de la Gran Via de Carles III al carrer de Joan Güell. En veure-la, vaig recordar que l'any 2016, en una reunió sobre mobilitat feta en el Districte, van informar dels quilòmetres de carril bici que estaven projectats per executar i ens van dir que a finals de l'any següent (2017) hi hauria d'haver un carril al llarg de la Travessera de les Corts. Som a 2021 i, ara, una mínima part d'aquell carril es farà amb els pressupostos participatius.
Per altra banda, quantes persones han participat en les votacions per decidir els pressupostos que se seleccionaven? Segons l'Ajuntament, han votat 39.433 persones. Si Barcelona té 1.664.182 habitants, la xifra de votants en els pressupostos participatius representa un 2,37 per cent de la població. Tot i aquesta minsa participació, sembla que l'Ajuntament n'estigui molt satisfet, perquè és una participació més elevada que la que hi ha hagut en ciutats on s'ha fent també pressupostos participatius, com Madrid, París o Lisboa.
Els pressupostos participatius de Barcelona van iniciar-se abans que arribés la pandèmia de covid-19. Es van fer reunions i debats en tots els districtes, es va crear un web específic, i punts mòbils de participació i d'informació i de suport a la votació. Aquestes dades són de la nota de prema de l'Ajuntament:
Una dada que no inclou la nota de premsa, i que no he sabut trobar, és la despesa que ha representat l'organització de tot aquest procés, incloent-hi la logística i la publicitat. Ara per ara tinc la impressió que els pressupostos participatius es podrien definir amb dues o tres expressions catalanes: moltes bufes i pocs trons,
molt soroll de boixets i poca punta, o molta fressa i poca endreça.
Això és típic dels poders públics, fa anys, encara en etapa socialista, van demanar a gent dels barris que participés en temes municipals, de tant en tant s'havia d'anar a unes reunions però tot era fer perdre el temps a les persones. La meva mare en deia, de coses així: quedar bé amb poc 'gasto'.
ResponEliminaDemuestra ud interés por Barcelona, sin duda, pero se habrá dado cuenta de que en parte ha sido utilizada por el Ay untamiento (da igual el color del que mande, eso es circunstancial) para lavar la cara a sus actuaciones.
ResponEliminaCuándo he visto los paneles en que se anuncia tal elevado propósito, lo primero que me he preguntado es cuánto dinero habrá costado la propaganda para el lanzarnos el mensaje.
No pierda la ilusión, pero no se deje engañar, nos utilizan.
Salut
Júlia, de tant en tant vaig als consells de barri, audiències públiques i reunions informatives, i en algun cas ha estat útil. Per exemple, quan van anunciar uns canvis en les línies de bus, gràcies als comentaris de la gent que vam assistir a aquella reunió, vam aconseguir que no es fes un canvi en una de les línies que hauria estat un desastre.
ResponEliminaDe tota manera, d'altres canvis que comptaven amb molt de suport, no s'han fet. I durant anys vaig estar demanant que posessin una línia de bus que recorregués la Diagonal d'una punta a l'altra, en comptes del recorregut en ziga-zaga que fa el 7. La resposta de l'Ajuntament ha estat sempre que el recorregut directe ja està projectat: és el que farà el tramvia quan estiguin els dos trams units. No sé si això ho arribaré a veure, però mentrestant, si vull anar al Fòrum ho he de fer amb una línia de bus que sembla dissenyada per algú que no sàpiga que la línia recta és la distància més curta entre dos punts.
Tot Barcelona, té raó, primer em va semblar que això dels pressupostos participatius estava molt bé, però després, reflexionant, m'he adonat que no és més que una eina de propaganda. I m'agradaria saber quan ha costat l'organització, els sous de la gent que hi ha intervingut, la logística, aquests anuncis al mig del carrer, cartells penjats, etc.
ResponEliminaGestionar presupuestos públicos, no debe obedecer nunca a un capricho del político de turno, ni a una jugada de marketing político. Es trabajo de profesionales de la economía, para dirigir un país.
ResponElimina