Estirant el fil de la memòria: Enric Sió

He vist anunciada l'exposició Enric Sió, el dibuixant que va trencar motlles, que estarà al centre cultural El Carme, de Badalona, fins al 14 d'abril d'enguany. Aquest anunci m'ha dut records de fa dècades, quan el nom d'Enric Sió (1942-1998) estava associat al de la cantautora Guillermina Motta, amb qui va mantenir una relació sentimental a finals de la dècada de 1960.

Recordo els dibuixos de còmic d'Enric Sió i també la coberta que va dibuixar per al disc Visca l'amor! de Guillermina Motta, amb el retrat de la cantant fet amb el procediment de solarització, molt en l'estil del pop art de l'època. També recordo quan alguns mitjans van publicar que Enric Sió havia decidit establir-se a Vitòria. Aquest últim detall, el de la ciutat on es traslladava, potser no el tindria tan viu a la memòria si no fos perquè Vitòria és una ciutat amb la qual he tingut --i encara tinc-- molts lligams. És la ciutat on va néixer el meu marit i durant molts anys hi anàvem sovint.

A Vitòria, a la plaça de la Virgen Blanca, hi havia una botiga --em sembla que la darrera vegada que hi vaig anar ja no hi era-- que m'agradava molt. Tenia també entrada per la plaça d'Espanya i hi venien baralles de cartes d'Heraclio Fournier, les típiques cartes amb què han jugat moltes generacions a molts llocs del món. En diverses ocasions havíem comprat baralles per regalar i també per a casa. Encara conservo la primera baralla basca que hi vam comprar, tot i que està molt malmesa després de tants anys d'ús. L'any 1973, en aquella botiga vaig descobrir una baralla doble (eren dos jocs de cartes franceses) molt original. Cadascuna duia la caricatura d'algun personatge polític dels segle XX. Molts encara eren vius i en actiu; d'altres, eren ja morts o apartats de la política, però presents en el record de molta gent.

Mai no hem fet servir per jugar la baralla dels polítics, però la conservo amb les altres baralles que hi ha a casa i avui l'he buscada. Ve en un estoig de vellut sintètic i a l'exterior hi duu un exemple dels dos costats de les cartes que hi ha dins. A diferència de les altres baralles que havíem comprat a Vitòria, la dels polítics no duu enlloc cap senyal que indiqui que és d'Heraclio Fournier. En una de les cartes que conté diu: "POLITICAL TWIN PACK PLAYING CARDS pictured by ORTUÑO" i més avall "AN ENRIC SIÓ PRODUCTION". Per tant, no és de Fournier, sinó d'una empresa d'Enric Sió, però la qualitat de les cartes és la mateixa que la de qualsevol baralla d'aquella fàbrica, com si les haguessin feta allà.

He donat un cop d'ull a les cartes de les dues baralles dels polítics. Hi ha mandataris de molts països i d'èpoques diferents del segle XX: presidents, primers ministres, reis, prínceps, algun emperador; demòcrates, dictadors, lluitadors pels drets civils... La majoria de les persones que hi ha representades són ja mortes. Només en sobreviuen algunes de la família reial britànica: la reina Isabel, el seu marit i la seva filla Anna. No veig que hi incloguessin el príncep Carles, tot i que és un personatge amb una fesomia adient per a la caricatura. Em sembla que tampoc no hi ha representat cap polític espanyol de l'època, però no m'estranya. La baralla és de 1973 i caricaturitzar polítics del franquisme podria haver estat arriscat.

Per altra banda, he buscat informació a Internet sobre Enric Sió i els resums biogràfics que hi he trobat no parlen del temps que va viure a Vitòria, com tampoc en parlen els articles que comenten l'exposició. Qui sap si el llibre que s'ha publicat ara i que duu el mateix títol que l'exposició en parla. M'agradaria llegir-lo per comprovar-ho.

He seguit rastrejant la xarxa i, a través de Google Academic, he anat a parar a un article de Francisco José García-Ramos publicat el 2017 a la revista Zer que, tot i que aparentment no té cap relació amb Enric Sió, m'ha proporcionat alguna informació sobre el que jo buscava. L'article està dedicat a un altre dibuixant (Enrique Ortega), que va fer per a Cambio 16 la primera caricatura de Joan Carles com a rei d'Espanya. Ortega era de Vitòria i va treballar per a Naipes Heraclio Fournier, on va començar als quize anys com a aprenent i va acabar com a dibuixant. A l'esmentat article diu:

A comienzos de la década de los setenta irrumpirá en su vida la turbulencia creadora del ilustrador y fotógrafo catalán Enric Sió i Guardiola (Badalona 1942-Barcelona, 1998). Tras su paso por revistas barcelonesas como Oriflama, donde ilustrará Lavinia 2016 o la Guerra de los poetas (1967-1968), Sió llegará a Álava con el ánimo de seguir experimentando visual y narrativamente en el mundo del cómic y la historieta gráfica. Será en este contexto que conocerá a Ortega y le propondrá colaborar en su nuevo reto: la Editorial Enric Sió S.A.
Establecida en un primer momento en Vitoria, Ortega seguirá desarrollando proyectos relacionados con naipes y barajas de cartas. Entre los trabajos más destacados en esta línea estará una baraja de futbolistas, una baraja política y un tarot. [...] Para la baraja política Ortega colaboraría con el alicantino Alfonso Ortuño Salazar (Orihuela, 1942), que recién empezaba su carrera como ilustrador y dibujante profesional. Un proyecto complejo en el que la ilustración de cada uno de los personajes tenía que someterse a la inspección de la censura. Entre las idas y venidas de cada dibujo, el naipe del que fuera todavía príncipe Juan Carlos finalmente consiguió el visto bueno de los censores. Un éxito que, por otro lado, jamás obtendría la ilustración de Francisco Franco por más que llegaron a establecerse reuniones para negociar aspectos del naipe con la propia Carmen Polo de Franco y su círculo cercano. Finalmente, y como era habitual en los proyectos de Enric Sió, la baraja política acabó inmersa en un sinfín de trabas y nunca vio la luz de forma completa.

Que Ortega hagués treballat des de jovenet a Naipes Heraclio Fournier pot explicar que la qualitat de les cartes de l'Editorial Enric Sió sigui com les de les cartes que surten d'aquella fàbrica. Pel que fa al contingut de les baralles, l'article diu que la baralla "nunca vio la luz de forma completa" però els dos jocs de cartes que venien el 1973 estan complets. Potser n'havien de fer algun altre més i no es va arribar a fer?

He de veure l'exposició dedicada a Enric Sió. Em sembla incomprensible que quan es parla de la seva obra s'oblidi del temps que va ser a Vitòria, encara que fossin pocs anys, i de la seva tasca com a editor. Confio que a l'exposició, en algun raconet, s'esmenti aquella etapa de la seva vida.